Vés al contingut

131a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militar131a Brigada Mixta
TipusBrigada Mixta Modifica el valor a Wikidata
Data de llevaabril de 1937
Dissoluciómarç de 1939
País Segona República Espanyola
Branca Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacatsJosé Frías González-Mouvelles
Guerres i batalles
Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

La 131a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Historial

[modifica]

La unitat va ser creada l'abril de 1937 a partir de la militarització de la columna «Macià-Companys».[1] La 131a BM passaria a formar part de la 30a Divisió,[2][3], i segons VÍctor Torres i Miquel Morera estaria comandanda en els seus inicis pel comandant Imbernón.[4][5] Estaria formada pels Batallons 521, 522, 523 i 524, cobrint un sector del front de Terol i amb Quarter General a la població de Montalbán. A la fi d'agost va prendre part en l'Ofensiva de Saragossa, i concretament en la batalla de Belchite, participant al costat de les brigades mixtes 32a, 117a en la conquesta de l'estació de ferrocarril i el cèrcol de la localitat.[6] Primerament la 131a Brigada Mixta va arribar a penetrar a Puebla de Albortón amb els Batallons 521, 522 i 523, i amb el 524 com a reserva, per continuar després en direcció Fuendetodos i Belchite.[4] Posteriorment intervindria en suport de la XII Brigada Internacional al sector de Villamayor.[1] Segons el comissari polític del 521 Batalló, Víctor Torres, després de Belchite van retornar a les bases de sortida anteriors i la 131a Brigada Mixta va ser desplegada des de Montforte (Batalló 521) a Villar de los Navarros (Batalló 524), passant per Bádenas (Batalló 522). El Batalló 523 es quedava a la reserva.

El març de 1938, durant l'ofensiva franquista al front d'Aragó, la 131a BM va ser voltada en la zona d'Oyuela i va sofrir greus pèrdues, retirant-se les seves restes cap a Plenas, Albalat de Cinca, Calanda, Alcanyís i finalment Gandesa, on es van reorganitzar i passant per Lleida, intentar parar l'ofensiva franquista entre Barbastre i Montsó. Després va arribar al nord del riu Ebre. Va arribar a estar adscrita breument a l'Agrupació Autònoma de l'Ebre. A l'inici de la campanya de Catalunya es trobava situada en el sector d'Artesa de Segre, però hagué de retirar-se davant la pressió enemiga. Va arribar a participar en la defensa de Vic, retirant-se posteriorment a la frontera francesa.

L'escriptor i editor català Joan Sales i Vallès fou tinent de fusellers-granaders del 524 batalló d'aquesta brigada durant el conflicte.[7]

Comandaments

[modifica]
Comandants
  • Comandant d'infanteria Andrés Imbernón[4][5]
Comissaris
Caps d'Estat Major

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Engel, 1999, p. 115.
  2. Zaragoza, 1983, p. 59.
  3. Maldonado, 2007, p. 170.
  4. 4,0 4,1 4,2 Morera i Darbra, Miquel. Un noi al front. Una joventut trencada. 1936-1945. 2010. Barcelona: Llibres de Matrícula. 
  5. 5,0 5,1 Torres, Víctor. Víctor Torres. Memòries polítiques i familiars. 1994. Lleida: Pagès Editors. 
  6. Michonneau, 2017, p. 33-34.
  7. Sales, Joan, 1912-1983.. Cartes de la guerra. 2. ed. Barcelona: Club Editor, 2003. ISBN 84-7329-105-0. 
  8. Alpert, 1989, p. 358.

Bibliografia

[modifica]
  • Alpert, Michael. El ejército republicano en la guerra civil. Siglo XXI Editores, 1989. 
  • Canturri i Ramonet, Enric. Memòries: República, Guerra Civil i exili. 1987. Barcelona: L'Avenç, S.A.. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Maldonado, José M.ª. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936–1938). Mira Editores, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3. 
  • Morera i Darbra, Miquel. Un noi al front. Una joventut trencada. 1936-1945. 2010. Barcelona: Llibres de Matrícula. 
  • Torres, Víctor. Víctor Torres. Memòries polítiques i familiars. 1994. Lleida: Pagès Editors. 
  • Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.