131a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)
Tipus | Brigada Mixta |
---|---|
Data de lleva | abril de 1937 |
Dissolució | març de 1939 |
País | Segona República Espanyola |
Branca | Exèrcit Popular de la República |
Comandants | |
Oficials destacats | José Frías González-Mouvelles |
Guerres i batalles | |
Guerra Civil espanyola |
La 131a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.
Historial
[modifica]La unitat va ser creada l'abril de 1937 a partir de la militarització de la columna «Macià-Companys».[1] La 131a BM passaria a formar part de la 30a Divisió,[2][3], i segons VÍctor Torres i Miquel Morera estaria comandanda en els seus inicis pel comandant Imbernón.[4][5] Estaria formada pels Batallons 521, 522, 523 i 524, cobrint un sector del front de Terol i amb Quarter General a la població de Montalbán. A la fi d'agost va prendre part en l'Ofensiva de Saragossa, i concretament en la batalla de Belchite, participant al costat de les brigades mixtes 32a, 117a en la conquesta de l'estació de ferrocarril i el cèrcol de la localitat.[6] Primerament la 131a Brigada Mixta va arribar a penetrar a Puebla de Albortón amb els Batallons 521, 522 i 523, i amb el 524 com a reserva, per continuar després en direcció Fuendetodos i Belchite.[4] Posteriorment intervindria en suport de la XII Brigada Internacional al sector de Villamayor.[1] Segons el comissari polític del 521 Batalló, Víctor Torres, després de Belchite van retornar a les bases de sortida anteriors i la 131a Brigada Mixta va ser desplegada des de Montforte (Batalló 521) a Villar de los Navarros (Batalló 524), passant per Bádenas (Batalló 522). El Batalló 523 es quedava a la reserva.
El març de 1938, durant l'ofensiva franquista al front d'Aragó, la 131a BM va ser voltada en la zona d'Oyuela i va sofrir greus pèrdues, retirant-se les seves restes cap a Plenas, Albalat de Cinca, Calanda, Alcanyís i finalment Gandesa, on es van reorganitzar i passant per Lleida, intentar parar l'ofensiva franquista entre Barbastre i Montsó. Després va arribar al nord del riu Ebre. Va arribar a estar adscrita breument a l'Agrupació Autònoma de l'Ebre. A l'inici de la campanya de Catalunya es trobava situada en el sector d'Artesa de Segre, però hagué de retirar-se davant la pressió enemiga. Va arribar a participar en la defensa de Vic, retirant-se posteriorment a la frontera francesa.
L'escriptor i editor català Joan Sales i Vallès fou tinent de fusellers-granaders del 524 batalló d'aquesta brigada durant el conflicte.[7]
Comandaments
[modifica]- Comandants
- Comandant d'infanteria José Frías González-Mouvelles;[8]
- Major de milícies Vicente Martínez Luna;
- Comissaris
- Caps d'Estat Major
- capità d'infanteria Nicasio Riera Pou;
- capità de milícies Tomás Mogollón Mogollón;
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Engel, 1999, p. 115.
- ↑ Zaragoza, 1983, p. 59.
- ↑ Maldonado, 2007, p. 170.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Morera i Darbra, Miquel. Un noi al front. Una joventut trencada. 1936-1945. 2010. Barcelona: Llibres de Matrícula.
- ↑ 5,0 5,1 Torres, Víctor. Víctor Torres. Memòries polítiques i familiars. 1994. Lleida: Pagès Editors.
- ↑ Michonneau, 2017, p. 33-34.
- ↑ Sales, Joan, 1912-1983.. Cartes de la guerra. 2. ed. Barcelona: Club Editor, 2003. ISBN 84-7329-105-0.
- ↑ Alpert, 1989, p. 358.
Bibliografia
[modifica]- Alpert, Michael. El ejército republicano en la guerra civil. Siglo XXI Editores, 1989.
- Canturri i Ramonet, Enric. Memòries: República, Guerra Civil i exili. 1987. Barcelona: L'Avenç, S.A..
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0.
- Maldonado, José M.ª. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936–1938). Mira Editores, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3.
- Morera i Darbra, Miquel. Un noi al front. Una joventut trencada. 1936-1945. 2010. Barcelona: Llibres de Matrícula.
- Torres, Víctor. Víctor Torres. Memòries polítiques i familiars. 1994. Lleida: Pagès Editors.
- Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.