Vés al contingut

150 Milles de Mollet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
150 Milles de Mollet
Toni Arcarons i Ramon Ramon a les 150 Milles de Mollet de 1977
CategoriaResistència TT
LlocCircuit de Gallecs, Mollet del Vallès
Data1 de novembre
DirectorRicard Pinet
OrganitzadorMoto Club Mollet i Escuderia Isern
Historial
1a Edició1974
Edició final1978
Total d'edicions5
Darrer guanyadorToni Elías,
Narcís Casas

Les 150 Milles de Mollet, o 150 Milles TT de Mollet, foren una cursa de Resistència Tot Terreny que es disputà anualment al circuit de Gallecs de Mollet del Vallès. Organitzada pel Moto Club Mollet i l'Escuderia Isern (entitats dirigides pel promotor local Josep Isern), la competició se celebrà entre 1974 i 1978, època en què aquesta disciplina híbrida entre el motocròs, l'enduro i la resistència experimentà un cert auge a Catalunya (entre altres curses similars, les "150 Milles" coexistien amb les 3 Hores TT de Premià, les 24 Hores de Moià o les 24 Hores de Lliçà d'Amunt).

El decandiment progressiu d'aquesta modalitat i la manca d'interès d'entitats i federacions envers ella provocaren que l'esdeveniment es deixés de convocar a partir de 1979.

Característiques

[modifica]

La cursa se celebrava sempre el dia de Tots Sants (1 de novembre). Els entrenaments es feien a primera hora, de 2/4 de 9 a 10 del matí, i la sortida era a les 11.[1] S'admetien tota mena de motocicletes de fora d'asfalt, de qualsevol cilindrada, per bé que les més habituals hi eren les de 250 cc. La inscripció era oberta a pilots amb llicència de motocròs o enduro en categoria júnior o sènior. Els equips havien d'estar compostos de dos pilots que s'havien d'alternar en la conducció de la moto, amb un màxim de permanència al circuit de 40 minuts.[1]

Malgrat que el circuit de Gallecs tenia una longitud aproximada d'uns dos km, de cara a aquesta cursa el traçat s'escurçava per tal de deixar-lo aproximadament en d'una milla terrestre (equivalent a 1,609 km), de manera que el guanyador era l'equip que hi completés abans 150 voltes. La durada d'una volta a plena velocitat era, aproximadament, de dos minuts, per la qual cosa la prova acostumava a durar entre cinc i sis hores.[2][3]

Durant les primeres edicions de les 150 Milles, els equips oficials de les marques catalanes (Bultaco, Montesa, OSSA i Derbi) hi enviaven els seus principals pilots, els quals sovint hi posaven a prova nous prototips de cara a la següent temporada. La prova despertava molta expectació i, si el temps acompanyava, la presencia d'espectadors era massiva.[4]

Palmarès

[modifica]
Edició Any Data Equips Equip guanyador Voltes
(Milles)
Ref.
Inscrits Acaben Pilot 1 Pilot 2 Motocicleta
I 1974 1 de novembre 23 14 Narcís Casas[a] Joan Regàs Bultaco 150 [4][6]
II 1975 1 de novembre 27 13 Juan López José Luis Mendoza OSSA 150 [7]
III 1976 1 de novembre  ± 50 24 Ramon Burés Domingo Illa Montesa 150 [2][8]
IV 1977 1 de novembre 38 27 Ramon Burés Esteve Soler Montesa 150 [1]
V 1978 1 de novembre 26 16 Toni Elías Narcís Casas Bultaco 150 [3][9]
Notes
  1. Segons una altra font, errònia, el vencedor fou Narcís Roca.[5]

I 150 Milles de Mollet - 1974

[modifica]
Classificació final

Font:[4]

Posició Equip Voltes
(Milles)
Pilot 1 Pilot 2 Motocicleta
1 Narcís Casas Joan Regàs Bultaco 150
2 Albert Ribó Esteve Baulenas Montesa 148
3 Esteve Soler Josep Maria Sucarrats Montesa 147
4 Ton Marsinyach Secades OSSA 142
5 Bubú Casanovas Lluís Cantó Montesa 141
6 González Morató Bultaco 138
etc. Fins a 14 classificats -

II 150 Milles de Mollet - 1975

[modifica]
Classificació final

Font:[7]

Posició Equip Voltes
(Milles)
Pilot 1 Pilot 2 Motocicleta
1 Juan López José Luis Mendoza OSSA 150
2 Ton Marsinyach Narcís Roca OSSA 150
3 Armando Caruana M. Vila OSSA 147
etc. Fins a 13 classificats -

III 150 Milles de Mollet - 1976

[modifica]
El podi de l'edició de 1976

L'edició de 1976 comptà amb una inscripció d'alt nivell, ja que totes les marques hi apuntaren els seus principals pilots. A banda de la nombrosa representació de Bultaco, Montesa i OSSA, Derbi hi va inscriure un equip format per Manuel Olivencia i el pilot d'automobilisme Paco Josa, els quals hi varen córrer amb una prototip de Derbi 74 i aconseguiren acabar la prova en setzena posició. D'entre els participants que no l'acabaren entre els deu primers, cal destacar també les parelles Bartolo Quesada-Galobart (Montesa, onzens), Ferran Alibés-Juan López (OSSA, dotzens) i Toni Soler-Joan Riudalbàs (Bultaco, tretzens). Finalment, entre els diversos abandonaments que hi hagué destaquen els de les parelles Narcís Casas-Joan Cros, amb avaria a la seva Bultaco, i Toni Arcarons-Ramon Ramon, també amb avaria a la seva Montesa Cappra 125.[2]

Classificació final

Font:[2]

Posició Equip Voltes
(Milles)
Pilot 1 Pilot 2 Motocicleta
1 Ramon Burés Domingo Illa Montesa 150
2 Narcís Roca Ton Marsinyach OSSA 148
3 Albert Ribó Josep Maria Sucarrats Montesa 146
4 Joan Navarro Toni Saborit Bultaco 144
5 Amadeu Bernades Jorge Bautista Bultaco 141
6 Josep Maria Pibernat Toni Elías Bultaco 139
7 José María Sáinz José Angel Mendívil Bultaco 138
8 Joan Bellsolà Esteve Soler Montesa 137
9 Fernando Muñoz Domingo Gris Montesa 135
10 Francesc Badia Francesc Recatalà Bultaco 132
etc. Fins a 24 classificats -

IV 150 Milles de Mollet - 1977

[modifica]
Narcís Casas amb la Frontera 370 durant les 150 Milles de 1977

L'edició de 1977 comptà amb la presència de nombrosos pilots dels equips oficials de Bultaco, Montesa i Derbi, però no així d'OSSA, empresa que estava passant per dificultats econòmiques i que no trigà a entrar en una profunda crisi. Per part de Bultaco, la parella Casas-Bultó hi prengué part amb un prototipus de Frontera 370 que seria la que pilotaria Casas durant la temporada següent. La parella va dominar còmodament la cursa des de la meitat fins a vuit voltes del final, quan la seva Bultaco va tenir problemes amb el silenciador i van haver d'entrar a boxes. Això va permetre els segons classificats fins aleshores, Burés-Soler, de recuperar l'avantatge de minut i mig que els portaven els de Bultaco. Quan aquests van haver arranjat l'avaria de la moto, a manca de sis voltes per al final, en va prendre el relleu Bultó i va començar un atac frenètic per tal de recuperar els més de dos minuts perduts, però finalment no va poder i Casas-Bultó van acabar segons, amb el mateix número de voltes que els guanyadors, Burés-Soler, i a només 38 segons de diferència.[1]

Classificació final

Font:[1]

Posició Equip Voltes
(Milles)
Pilot 1 Pilot 2 Motocicleta
1 Ramon Burés Esteve Soler Montesa 150
2 Narcís Casas Ignasi Bultó Bultaco 150
3 Jorge Bautista Joan Bultó Bultaco 143
4 Toni Arcarons Ramon Ramon Montesa 143
5 Luis Sánchez Manuel Martínez Montesa 142
6 Jordi Coma Joan Canamasas Bultaco 141
7 Vicente Melgarejo Ramon Vila Montesa 138
8 Albert Ribó Domingo Illa Montesa 136
9 Climent Puigdomènech Simeón Martín Montesa 136
10 R. Salvans J. Salvans Bultaco 135
etc. Fins a 27 classificats -

V 150 Milles de Mollet - 1978

[modifica]

L'edició de 1978 comptà amb la presència dels equips oficials de Bultaco, Montesa i Derbi. De manera sorprenent, la primera hora de la cursa estigué dominada per la parella de pilots d'aquesta darrera marca, Jordi Monjonell-Francisco López. Aquest darrer, però, va patir una forta caiguda a causa del ritme que portava i l'equip es va haver de retirar, deixant pas així als qui anaven en segona posició aleshores, Elías-Casas, els quals acabaren guanyant la cursa.[3]

Classificació final

Font:[3]

Posició Equip Voltes
(Milles)
Pilot 1 Pilot 2 Motocicleta
1 Toni Elías Narcís Casas Bultaco 150
2 Juan José Barragán Simeón Martín Montesa 149
3 Carles Mas Joan Cros Montesa 147
4 Bartolo Quesada Ton Marsinyach Montesa 143
5 Molina Molina Montesa 143
6 Carles Sentís Guergue Bultaco 137
7 Panadès Salvans Montesa 137
8 Coderch Blancafort Bultaco 137
9 Soler Soler Montesa 136
10 Enrique Torrente Sabaté Montesa 136
etc. Fins a 16 classificats -

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Rubio, Eduard; Guillem, Blai «150 Millas de Mollet» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 115, 11-11-1977, p. 11-13.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Rubio, Eduard «III 150 Millas de Mollet» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 62, 05-11-1976, p. 13-14.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Porcar, Joan «150 Millas de Mollet» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 166, 09-11-1978, p. 14-17.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Casas-Regás triunfaron en las 150 Millas Todo-Terreno» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo.
  5. Alguersuari, Jaume (Director) «Solo Moto Stars. 59 - Narcís Roca» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 104, 26-08-1977, p. 55.
  6. «Palmarés» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo.
  7. 7,0 7,1 «Para López-Mendoza (OSSA), las 150 Millas de Mollet» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo.
  8. «Burés-Illa, ganadores de las 150 Millas de Mollet» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo.
  9. «Elías y Casas se impusieron en las 150 Millas de Mollet» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo.