173 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 173 aC (clxxiii aC) |
| Islàmic | 819 aH – 818 aH |
| Xinès | 2524 – 2525 |
| Hebreu | 3588 – 3589 |
| Calendaris hindús | -117 – -116 (Vikram Samvat) 2929 – 2930 (Kali Yuga) |
| Persa | 794 BP – 793 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 78 |
| Ab urbe condita | 581 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 200 aC 190 aC 180 aC - 170 aC - 160 aC 150 aC 140 aC | |
| Anys | |
| 176 aC 175 aC 174 aC - 173 aC - 172 aC 171 aC 170 aC | |
El 173 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Albí i Lenat o també any 581 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «173 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Egipte Ptolemaic
[modifica]- Ptolemeu VI Filomètor es casa amb la seva germana Cleòpatra II.[2]
Imperi Selèucida
[modifica]- Antíoc IV, rei selèucida, paga la resta de la indemnització de guerra que els romans havien imposat a Antíoc III en el Tractat d'Apamea (188 aC).[3]
Imperi Part
[modifica]- Puja al tron Mitridates I rei de Pàrtia, a la mort del seu pare Fraates I.[4]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Luci Postumi Albí i Marc Popil·li Lenat.[5]
- Els dos cònsols tenen l'encàrrec de dirigir la guerra a Ligúria. Però prèviament el Senat envia Postumi Albí a la Campània per separar les terres de l'Estat (Ager publicus) de les terres dels particulars, i com que això l'ocupa fins finals d'estiu, ja no pot arribar a Ligúria. Estableix un dret de peatge als aliats per viatjar per territori romà[6] i restaura el festival de la Floràlia, que s'havia interromput uns anys abans.[7]
- Lenat marxa amb un exèrcit contra els estatiels, uns lígurs muntanyesos, als que derrota en una disputada batalla, i en fa gran mortaldat. Els supervivents es posen sota la clemència del general, però són venuts com a esclaus i les seves ciutats incendiades i destruïdes. El Senat, assabentat dels fets, desaprova aquests mètodes i decreta la restitució de la llibertat als lígurs, amb furioses protestes de Lenat, i en la mesura del possible també de les seves propietats.[8]
Naixements
[modifica]- Antíoc V Eupàtor, fill d'Antíoc IV Epífanes, rei selèucida (data aproximada).[9]
Necrològiques
[modifica]- Luci Corneli Lèntul, cònsol l'any 199 aC.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXVIII, 8
- ↑ Morgan, M. Gwyn «The Perils of Schematism: Polybius, Antiochus Epiphanes and the 'Day of Eleusis'». Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, 39, 1, 1990, pàg. 37–76. ISSN: 0018-2311.
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, 41
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLI, 28
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLI, 33
- ↑ Ovidi. Fastos, V, 329
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLII, 22
- ↑ Polibi. Història, XXXI, 12
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIX, 49
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 173 aC