Vés al contingut

195 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre195 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià195 aC (cxcv aC)
Islàmic842 aH – 840 aH
Xinès2502 – 2503
Hebreu3566 – 3567
Calendaris hindús-139 – -138 (Vikram Samvat)
2907 – 2908 (Kali Yuga)
Persa816 BP – 815 BP
Armeni-
Rúnic56
Ab urbe condita559
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
220 aC 210 aC 200 aC - 190 aC - 180 aC 170 aC 160 aC
Anys
198 aC 197 aC 196 aC - 195 aC - 194 aC 193 aC 192 aC

El 195 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Cató i Flac (o, més rarament, any 559 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «195 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Imperi Selèucida

[modifica]

Antic Egipte

[modifica]

Antiga Grècia

[modifica]

Antiga Roma

[modifica]
  • Aquest any són elegits cònsols Cató el Censor i Luci Valeri Flac.[6]
  • Valeri Flac és nomenat pontífex en lloc de Marc Corneli Ceteg, que havia mort l'any anterior (196 aC) i cònsol, amb Itàlia com a província. A l'estiu fa la guerra als bois i els derrota. En mata vuit mil i dispersa la resta d'enemics. Passa un temps a la vora del Po, a Placentia i Cremona, amb obres de restauració de les destrosses de la guerra.[7]
  • Cató obté Hispània com a província, després d'un sorteig entre els dos cònsols, ja que el Senat pensava que a Hispània la guerra tenia grans proporcions. Li atorguen dues legions i 15.000 aliats llatins, més 800 cavallers i 20 naus de guerra. Amb aquest exèrcit desembarca a Empórion, on té lloc la batalla d'Empórion.[8]
  • Cató reprimeix durament la rebel·lió dels ibers, començant pels indicets que habiten la zona. Triomfant, Cató ajuda al pretor Manlius de la Hispània Ulterior que es troba amb dificultats. La submissió dels indígenes només és aparent, i en saber la sortida de Cató, es produeix una nova revolta dels pobles de l'Ebre. Intervé de forma ràpida i efectiva, i un cop vençuts, segons explica Plutarc, Cató ordena l'enderrocament de les muralles de les ciutats a l'altra banda del riu Ebre. L'ordre es compleix i executa només en un dia. Tots els indígenes de la província són desarmats i Cató ven els captius com a esclaus.[9][10]
  • Quint Minuci Terme, el pretor que havia vençut la revolta ibera del 197 aC, torna a Roma on rep els honors del triomf.[11]

Necrològiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIV, 49
  3. Suïdas, s. v. Ἀριστοφάνης
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIV, 33
  5. Polibi. Història, XX, 13
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 42
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 43
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIV, 11-12, 44
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIV, 43-46
  10. Plutarc. Vides paral·leles: Cató el Censor, X, 12
  11. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIV, 10
  12. Smith, William (ed.). «Eratosthenes». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 17 maig 2024].