Vés al contingut

20-N: Los últimos días de Franco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lícula20-N: Los últimos días de Franco
20-N: los últimos días de Franco Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRoberto Bodegas Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMelchor Miralles i Miguel Torrente Gómez Modifica el valor a Wikidata
GuióAntonio Onetti i Lorenzo Silva Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFrancesc Gener
FotografiaÁngel Luis Fernández Herrero Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGuillermo S. Maldonado
ProductoraAtresmedia Cine Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena20 novembre 2008 Modifica el valor a Wikidata
Durada180 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneresèrie de televisió històrica i drama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
Premis Iris (2009) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt1272000 FilmAffinity: 909617 Letterboxd: 20-n-los-ultimos-dias-de-franco TMDB.org: 264127 Modifica el valor a Wikidata

20-N: los últimos días de Franco és una minisèrie d'aproximadament 180 minuts, dirigida per Roberto Bodegas, escrita per Lorenzo Silva i Antonio Onetti (guionista d' El Lobo i GAL) produïda per Mundo Ficción i emesa per Antena 3 el dia 20 de novembre de 2008. Relata l'agonia del cap de l'Estat espanyol i els seus últims dies.[1][2]

Argumento

[modifica]

La pel·lícula conta la llarga agonia del dictador i les seves últimes actuacions com a cap de l'Estat. El personatge de Francisco Franco l'encarna el veterà actor espanyol Manuel Alexandre (últim treball de l'intèrpret), i l'esposa del general, Carmen Polo, és representada per Vicky Peña. El personatge del príncep Joan Carles va recaure en Fernando Cayo. La pel·lícula va ser gravada tenint en compte les opinions i relats dels més reunits a Francisco Franco: la seva família i l'equip mèdic que li va atendre fins a la seva mort, el 20 de novembre de 1975.

La sèrie està marcada pels assassinats d'ETA, l'agonia del general i la invasió del Marroc al Sàhara Espanyol. En la pel·lícula s'aprecia el desenvolupament de la dura agonia que va sofrir el personatge, així com les seves intervencions mèdiques i decisions polítiques, tot això gravat en el Palau del Pardo, residència de l'estadista.

Finalment, el general mor en la residencia sanitària de la Paz i el príncep d'Espanya, Joan Carles I, assumeix com el seu successor a títol de Rei.

Repartiment

[modifica]

Guardons

[modifica]

Referències

[modifica]