224 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 224 aC (ccxxiv aC) |
Islàmic | 871 aH – 870 aH |
Xinès | 2473 – 2474 |
Hebreu | 3537 – 3538 |
Calendaris hindús | -168 – -167 (Vikram Samvat) 2878 – 2879 (Kali Yuga) |
Persa | 845 BP – 844 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 27 |
Ab urbe condita | 530 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
Dècades | |
250 aC 240 aC 230 aC - 220 aC - 210 aC 200 aC 190 aC | |
Anys | |
227 aC 226 aC 225 aC - 224 aC - 223 aC 222 aC 221 aC |
El 224 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Torquat i Flac (o també any 530 ab urbe condita). L'ús del nom «224 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Imperi Selèucida
[modifica]- Antíoc III, rei selèucida, nomena Alexandre sàtrapa de Pèrsida, i al seu germà Moló sàtrapa de Mèdia.[2]
Àsia Menor
[modifica]- Inici del regnat d'Ariarates IV a Capadòcia quan encara és un infant, a la mort del seu pare Ariarates III. Regna durant uns 57 anys.[3][4]
Antiga Grècia
[modifica]- Aliança entre Arat de Sició, cap de la Lliga Aquea i Antígon III Dosó, rei de Macedònia, contra Cleòmenes III d'Esparta, que, amb els etolis, lluitava a favor de la Lliga Etòlia.[5]
- Corint es revolta contra Esparta i s'uneix a la Lliga Aquea. Es converteix en el seu membre més influent.[6]
- Cleòmenes III assetja Sició que es manté lleial a Arat. Arat reuneix les seves forces i passa a Eubea per presentar-se amb l'exèrcit a l'istme de Corint. Cleòmenes III aixeca el setge de Sició i va a defensar Corint, però Arat s'apodera d'Argos on la guarnició espartana queda assetjada a la ciutadella.[7]
- Es funda de nou la Lliga de Corint a iniciativa d'Antígon III Dosó, formada per una aliança entre Macedònia i la Lliga Aquea contra Esparta. A més d'aquests dos estats aliats, també s'hi uneixen els epirotes, els focidis, els beocis, els acarnanis, els locris d'Opunt i els grecs sota domini macedònic, els tessalis i els eubeus.[8]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Tit Manli Torquat i Quint Fulvi Flac.[9]
- Els dos cònsols fan la guerra contra els gals ínsubres, al nord d'Itàlia, que encara estaven revoltats. Són els dos primers generals romans que travessen el riu Po amb l'exèrcit.[10]
Necrològiques
[modifica]- Ariarates III, rei de Capadòcia, possiblement de mort natural (data aproximada) Puja al tron el seu fill Ariarates IV.
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Polibi. Història, V, 40
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXIX, 1
- ↑ Polibi. Història, IV, 2
- ↑ Polibi. Història, II, 45
- ↑ Polibi. Història, II, 42
- ↑ Polibi. Història, IV, 6
- ↑ Will, Edouard. Histoire politique du monde hellénistique, 323-30 av. J.-C.. París: Seuil, 2003, p. 389. ISBN 9782020603874.
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 18
- ↑ Polibi. Història, II, 31