265 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 265 aC (cclxv aC) |
Islàmic | 914 aH – 913 aH |
Xinès | 2432 – 2433 |
Hebreu | 3496 – 3497 |
Calendaris hindús | -209 – -208 (Vikram Samvat) 2837 – 2838 (Kali Yuga) |
Persa | 886 BP – 885 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -14 |
Ab urbe condita | 489 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
Dècades | |
290 aC 280 aC 270 aC - 260 aC - 250 aC 240 aC 230 aC | |
Anys | |
268 aC 267 aC 266 aC - 265 aC - 264 aC 263 aC 262 aC |
El 265 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Gurges i Vítol (o també any 489 ab urbe condita). L'ús del nom «265 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]- Acròtat succeeix al seu pare Àreu I en el tron d'Esparta, però aquest mateix any mor en una batalla contra Aristodem, tirà de Megalòpolis.[2]
Sicília
[modifica]- Els mamertins no poden fer front tot sols a Hieró II de Siracusa que ja havia conquerit Messana, i busquen l'aliança amb Roma. Envien una ambaixada a demanar ajut als romans. Roma, que no volia permetre l'extensió de la influència de Cartago accepta l'aliança amb els mamertins. Aquesta intervenció romana és l'origen de la Primera Guerra Púnica el 264 aC.[3]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Quint Fabi Màxim Gurges i Luci Mamili Vítul.[4]
- La ciutat etrusca de Volsinii es revolta però els cònsols la sotmeten. Màxim Gurges mor en la batalla.[5] A la seva mort portava el títol de Princeps senatus.[6]
Naixements
[modifica]- Agis IV, fill d'Eudàmides II. Serà el vint-i-quatrè rei d'Esparta, de la dinastia Euripòntida.[7]
Necrològiques
[modifica]- Àreu I, Rei d'Esparta. Mor en una batalla contra els macedonis a Corint durant l'anomenada guerra de Cremònides, i el succeeix el seu fill Acròtat d'Esparta, que mor poc després.[8]
- Quint Fabi Màxim Gurges, cònsol, mentre ataca la ciutat de Volsinii.
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Agis, XX, 7
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXIII, 1
- ↑ Smith, William (ed.). «Vitulus Mamilius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 7
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, VII, 41
- ↑ Plutarc. [Vides paral·leles: Agis, XX, 4
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXVI, prol.