272 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 272 aC (cclxxii aC) |
| Islàmic | 921 aH – 920 aH |
| Xinès | 2425 – 2426 |
| Hebreu | 3489 – 3490 |
| Calendaris hindús | -216 – -215 (Vikram Samvat) 2830 – 2831 (Kali Yuga) |
| Persa | 893 BP – 892 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -21 |
| Ab urbe condita | 482 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 300 aC 290 aC 280 aC - 270 aC - 260 aC 250 aC 240 aC | |
| Anys | |
| 275 aC 274 aC 273 aC - 272 aC - 271 aC 270 aC 269 aC | |
El 272 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Cursor i Màxim (o, més rarament, any 482 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «272 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]- Cleònim, exclòs del tron d'Esparta, que anys abans havia ocupat Còrcira, d'on l'havia tret Demetri Poliorceta, apareix a Esparta demana ajuda a Pirros, rei de l'Epir perquè l'ajudi a conquerir el país. Pirros envaeix el Peloponès.[2]
- Aristip I és tirà d'Argos amb l'ajut del rei macedoni Antígon II Gònatas, quan mor Pirros.[3]
- Alexandre II de l'Epir succeeix el seu pare.[4]
República de Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Luci Papiri Cursor i Espuri Carvili Màxim.[5]
- Després de la caiguda de Tàrent en mans dels romans, els samnites, els lucans i els brutis es sotmeten i demanen la pau. Finalitza la Quarta guerra samnita.[6]
- Mani Curi Dentat i Luci Papiri Cursor, germà del cònsol, són nomenats censors i inicien la construcció de l'aqüeducte anomenat Aqua Annio Vetus. Es va finançar amb els tresors recollits de la victòria contra Pirros d'Epir. L'aqüeducte prenia aigua del riu Annio, i es va anomenar vetus (vell) després de què es construís l'Annio Novus, quasi tres-cents anys després.[7]
Necrològiques
[modifica]- Pirros, rei de l'Epir. Arístees, un dels dirigents d'Argos, li demana ajuda per vèncer el seu rival Aristip. Havia entrat a la ciutat però va veure que no la podia conquerir i va voler marxar. En la fugida un soldat el fereix, i el rei el va voler matar. La mare del soldat, des d'un terrat li tira una pedra al cap que li causa la mort.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 104, 105
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pirros, XXI, 30
- ↑ Polibi. Història, II, 45
- ↑ Sext Aureli Víctor. De Viris illustribus Urbis Romae, 31
- ↑ Niebhuhr, B.G.. «Der Lukanische, Bruttische, Vierte Samnitische Und Tarentinische Krieg». A: Römische Geschichte (llibre electrònic) (en alemany). tom III. Berlín: De Gruyter, 1832, p. 506–525. DOI 10.1515/9783111443430-026. ISBN 978-3-11-144343-0.
- ↑ Sext Juli Frontí. De Aquaeductibus Urbis Romae I,6
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pirros, XXI, 8, 30
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 272 aC