El vencedor de l'etapa, i nou líder de la general, fou Peter Sagan (Team Tinkoff), que s'imposà a l'esprint a Cherbourg-en-Cotentin. L'arribada, situada poc després de la cota de La Glacerie, no va provocar grans diferències entre els favorits, amb excepció d'Alberto Contador (Team Tinkoff), implicat en una nova caiguda i força masegat de la caiguda del dia anterior, que va perdre 48", i Richie Porte (BMC Racing Team), perjudicat per una punxada a manca de 4 km per l'arribada, que va perdre 1' 45".[2]
Sortint de Saint-Lô, els primers quilòmetres són cap al sud fins a arribar a Hambye, on es gira cap al nord per anar a buscar la costa oest de la península de Cotentin. En aquests primers 50 quilòmetres s'hauran de superar tres petites cotes de quarta categoria. Un cop a mar seguiran la costa fins a Dielette, on giraran cap a l'est per anar a trobar la vila de Cherbourg-en-Cotentin. El recorregut en els seus quilòmetres finals és força trencacames i sinuós, amb nombroses pujades i baixades, tot i que sols és puntuable pel gran premi de la muntanya la cota de La Glacerie, de tercera categoria, que es corona a manca de 1,5 quilòmetre. Els darrers 700 metres tenen un desnivell del 5,7%.[1]
Només començar l'etapa es forma una escapada integrada per quatre corredors: Paul Voss i Cesare Benedetti (Bora-Argon 18), Vegard Breen (Fortuneo-Vital Concept) i Jasper Stuyven (Trek-Segafredo). Aconseguiran una diferència màxima d'uns 6'50" al km 69 sobre un gran grup comandat pel Dimension Data. Poc abans d'aconseguir aquesta màxima diferència, al quilòmetre 60, Alberto Contador (Team Tinkoff) es veu implicat en una nova caiguda que li provoca un nou cop a l'espatlla.[2] A manca de 60 km per l'arribada els escapats mantenen 6 minuts sobre el gran grup, però oc a poc la velocitat augmenta per darrere sota l'empenta de l'IAM Cycling i el Direct Énergie. Benedetti és el primer en despenjar-se dels escapats, però a 8,5 km de l'arribada és Stuyven el que ataca aprofitant el pas per la cota d'Octeville. Iniciarà l'ascensió a la cota de la Glacerie amb 1' 30" sobre el gran grup, però el temps serà insuficient i tot i que coronarà en primera posició per la cota, serà neutralitzat a manca de 500 metres. En l'esprint final Peter Sagan aconseguirà la victòria per davant de Julian Alaphilippe i Alejandro Valverde. Sagan serà el nou líder, Stuyven aconsegueix la muntanya i Alaphilippe liderarà els joves.[2][3]