301 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 301 aC (ccci aC) |
| Islàmic | 951 aH – 950 aH |
| Xinès | 2396 – 2397 |
| Hebreu | 3460 – 3461 |
| Calendaris hindús | -245 – -244 (Vikram Samvat) 2801 – 2802 (Kali Yuga) |
| Persa | 922 BP – 921 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -50 |
| Ab urbe condita | 453 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 330 aC 320 aC 310 aC - 300 aC - 290 aC 280 aC 270 aC | |
| Anys | |
| 304 aC 303 aC 302 aC - 301 aC - 300 aC 299 aC 298 aC | |
El 301 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any de la Dictadura de Corvus (o també any 453 Ab urbe condita). La denominació «301 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia. Els Diàdocs
[modifica]- Batalla d'Ipsos durant la Quarta Guerra dels Diàdocs. Els exèrcits d'Antígon Monoftalm, governant de Síria, Àsia Menor, Fenícia i Judea, i el seu fill Demetri Poliorceta són derrotats per les forces de Lisímac de Tràcia i Seleuc. Antígon resulta mort en la batalla, esperant fins al darrer moment l'arribada del seu fill.[2][3]
- La derrota i mort d'Antígon assegura a Cassandre el control de Macedònia. A través d'aquesta victòria, Lisímac de Tràcia pot afegir gran part de l'Àsia Menor a les seves possessions europees mentre Seleuc I Nicàtor controla la major part de Síria. No obstant això, Demetri Poliorceta reté uns punts de suport aïllats a Grècia.[4]
- Ptolemeu I Soter que havia entrat amb un exèrcit a Celesíria i s'havia apoderat de part del país i part de Fenícia, rep notícies errònies sobre la victòria d'Antígon i retornar cap a Egipte. La Celesíria queda en mans de Seleuc I.[5]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any no s'elegeixen cònsols. S'instaura la dictadura de Marc Valeri Corvus per fer front a les revoltes dels etruscs i dels marsis. Nomena magister equitum a Marc Emili Paulus. Corvus derrota els marsis en una batalla i els ocupa les ciutats fortificades de Miliònia (Milonia), Plestina i Fresília (Fresilia).[6]
- Els marsis demanen renovar l'antiga aliança amb Roma, i el senat ho concedeix, a canvi d'una part de les seves terres.[7]
- Corvus va a Etrúria, però abans de començar la lluita torna a Roma per demanar els auspicis. En la seva absència el seu magister equitum és atacat pels etruscs que el derroten, i perd molts homes i estendards. Això causa una gran commoció a Roma on es decreta el justinium (aturada general de l'activitat) i es fortifiquen les muralles com si l'enemic fos a la vora. Corvus torna a Etrúria i canvia la situació, derrotant els etruscs en una gran batalla. Rep una vegada més els honors del triomf.[8]
Necrològiques
[modifica]- Ipsos, Frígia: Antígon Monoftalm, general d'Alexandre el Gran i posteriorment rei de Macedònia, derrotat durant la batalla d'Ipsos.[4]
- Aristobul de Cassandrea, historiador grec, nascut l'any 375 aC (dates aproximades).[9]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 301 aC
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 106-113
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XXII, 28, 29
- ↑ 4,0 4,1 Dupuy, R. Ernest; Dupuy, Trevor N.. The Encyclopedia of Military History. Nova York: Harper & Row, 1986, p. 54. ISBN 0-06-181235-8.
- ↑ Polibi. Història, V, 67
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 3-4
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 3, 1
- ↑ Broughton, Robert S; Marcia L. Patterson. The magistrates of the Roman Republic: vol. 1, 509 B.C.-100 B.C. Nova York: American Philological Association, 1951, p. 130, 133, 169-170, 173.
- ↑ Brunt, Peter A «Notes on Aristobulus of Cassandria». The Classical Quarterly, 24, 1974, pàg. 65.