308 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 308 aC (cccviii aC) |
| Islàmic | 958 aH – 957 aH |
| Xinès | 2389 – 2390 |
| Hebreu | 3453 – 3454 |
| Calendaris hindús | -252 – -251 (Vikram Samvat) 2794 – 2795 (Kali Yuga) |
| Persa | 929 BP – 928 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -57 |
| Ab urbe condita | 446 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 330 aC 320 aC 310 aC - 300 aC - 290 aC 280 aC 270 aC | |
| Anys | |
| 311 aC 310 aC 309 aC - 308 aC - 307 aC 306 aC 305 aC | |
El 308 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Mus i Rul·lià (o també any 446 ab urbe condita). La denominació 308 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]- Ptolemeu I Soter, rei d'Egipte, s'apodera d'Andros, desembarca al Peloponnès, rep la submissió de Sició, que governava Cratesípolis, i ocupa Corint i Mègara, possessions de Cassandre.[2]
- Ptolemeu I i Cassandre arriben a un acord de pau. Ptolemeu retorna a Egipte.[3]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Publi Deci Mus i Quint Fabi Màxim Rul·lià. Màxim Rul·lià fa la guerra als samnites, i Mus lluita contra els etruscs. Rul·lià ocupa Nucèria Alfaterna i derrota als samnites i als marsos, els seus aliats, en el decurs de la Segona Guerra Samnita.[4]
- Deci sotmet les ciutats etrusques de Tarquínia i Volsínia. Els umbres s'uneixen a la lluita a favor dels etruscs però l'exèrcit del cònsol Rul·lià que torna de Sàmnium. Tarquínia conclou una nova treva de quaranta anys i Deci pacta finalment amb la Lliga Etrusca una treva d'un any a canvi de què paguessin els uniformes dels soldats romans durant aquell temps.[5]
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]- Bomílcar I, general cartaginès. Intenta prendre el poder, a Cartago, que havia quedat vacant per la mort d'Hannó, amb ajut d'uns 500 ciutadans addictes i alguns mercenaris, però el senat aconsegueix a rendició d'els revoltats amb promesa de perdó. Bomílcar és capturat i crucificat.[7]
- Cleòpatra de Macedònia, germana d'Alexandre el Gran. Era a Sardes presonera i va acceptar l'oferta de matrimoni de Ptolemeu I Soter, però al marxar, Antígon Monoftalm la captura i la torna a Sardes on mor assassinada. Antígon, que segurament en va ordenar la mort, li oficia un gran funeral.[8][9]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 67; XX, 37
- ↑ Habicht, Christian. Athens from Alexander to Antony. Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1997, p. 65-66. ISBN 9780674051119.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 40
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 41
- ↑ Polibi. Història. XV, 25
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 44
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 37
- ↑ Justí. Historiarum Philippicarum, XIV, 1