317 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 317 aC (cccxvii aC) |
Islàmic | 967 aH – 966 aH |
Xinès | 2380 – 2381 |
Hebreu | 3444 – 3445 |
Calendaris hindús | -261 – -260 (Vikram Samvat) 2785 – 2786 (Kali Yuga) |
Persa | 938 BP – 937 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -66 |
Ab urbe condita | 437 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
Dècades | |
340 aC 330 aC 320 aC - 310 aC - 300 aC 290 aC 280 aC | |
Anys | |
320 aC 319 aC 318 aC - 317 aC - 316 aC 315 aC 314 aC |
El 317 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Bàrbula i Brut (o també any 437 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «317 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia. Els diàdocs
[modifica]- Olímpia, mare d'Alexandre el Gran i aliada de Polipercont, fa matar ama Filip III Arrideu, germanastre d'Alexandre i obliga la seva dona Eurídice a suïcidar-se.[2]
- Alexandre IV de Macedònia, fill d'Alexandre el Gran i de Roxana, és proclamat rei de Macedònia sota la tutela d'Olímpia, que havia induït al rei Eàcides de l'Epir a aliar-se amb Polipercont i restaurar a Alexandre.[3]
- Demetri de Falèron, orador i polític, és nomenat arcont a Atenes, ciutat que havia ocupat Cassandre, perquè era amic i seguidor de Foció, mort l'any anterior.[4]
- Antígon Monoftalm lluita contra Èumenes de Càrdia a a Pèrsia i Mèdia, amb victòries imprecises per part dels dos bàndols. Finalment Antígon el venç.[5]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Quint Emili Bàrbula i Gai Juni Bubulc Brut.[6][7]
- La ciutat de Teate, a la Pulla, envia una delegació per fer la pau amb Roma. Teate reconeixr la sobirania romana. Bubulc ocupa Forentum a Lucània i avança per la regió. Bàrbula ocupa la ciutat de Nerulum per sorpresa, i l'Apúlia sencera queda sota domini romà.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 11
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 12
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 78
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 1-2
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 20
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 17
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 21, 28