338 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 338 aC (cccxxxviii aC) |
| Islàmic | 989 aH – 988 aH |
| Xinès | 2359 – 2360 |
| Hebreu | 3423 – 3424 |
| Calendaris hindús | -282 – -281 (Vikram Samvat) 2764 – 2765 (Kali Yuga) |
| Persa | 959 BP – 958 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -87 |
| Ab urbe condita | 416 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 360 aC 350 aC 340 aC - 330 aC - 320 aC 310 aC 300 aC | |
| Anys | |
| 341 aC 340 aC 339 aC - 338 aC - 337 aC 336 aC 335 aC | |
El 338 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En temps de la República i de l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Camil i Meni (o, més rarament, any 416 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). L'ús del nom «338 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]- Els macedonis obtenen una victòria decisiva contra una coalició encapçalada per Atenes i Tebes en la batalla de Queronea.[2] Les ciutats de Tebes i d'Atenes estaven enfrontades, però, davant del perill de Filip II i el seu exèrcit, i seguint els consells de Demòstenes, s'uneixen contra l'enemic comú. Els tres exèrcits s'enfronten vora de Queronea. L'exèrcit macedoni tenia com a generals Filip, el seu fill Alexandre, amb 18 anys, que comandava 1.800 genets i Parmenió. Al principi la victòria semblava afavorir els grecs, però els caps macedonis van saber enganyar l'enemic, que es va veure sorprès de front i amb un flanc al descobert.[3]
- La Lliga Amficciònica demana a Filip II de Macedònia que castigui la ciutat d'Amfissa, perquè els seus habitants s'havien atrevit a cultivar la plana sagrada de Crissa i per molestar als pelegrins que anaven a consultar l'oracle de Delfos. Filip II l'arrasa completament.[4]
- Dissolució de la Lliga Beòcia després de la batalla de Queronea, i destrucció de Tebes per Alexandre el Gran.[5]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Luci Furi Camil i Gai Meni.[6]
- Els dos cònsols dominen completament el Latium i posen fi a la Guerra llatina. Obtenen els honors del triomf i com a rara distinció se'ls erigeixen estàtues eqüestres al Fòrum.[7]
- Els becs o esperons de les naus conquerides a l'enemic pels dos cònsols s'utilitzen per primera vegada per decorar els Rostra, les plataformes des d'on parlaven els oradors al Fòrum.[8]
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]- Mort d'Artaxerxes III de Pèrsia, enverinat pel seu visir i eunuc Bagoes, juntament amb els seus fills, menys Arsès i Bistanes. Va proclamar rei a Arsès amb el nom de Xerxes III, però exercint ell mateix el poder.[9]
- Arquidam III, rei d'Esparta, que havia anat a Itàlia en ajut de Tàrent contra els lucans i va morir en batalla el mateix dia que Filip II obtenia la victòria en la batalla de Queronea.[10] Esparta li va aixecar una estàtua a Olímpia que descriu Pausànias, i explica que li van fer perquè no va tenir sepultura al morir lluny del seu país.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Asimov, Isaac. Constantinopla: el imperio olvidado. Madrid: Alianza, 2011, p. 24. ISBN 9788420652818.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 80
- ↑ Èsquines. Contra Ctesifont, 71
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 80, 2
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 13
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 13, 2
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, XXXIV, 20
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 5
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 88
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, VI, 4, 9
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 338 aC