354 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 354 aC (cccliv aC) |
| Islàmic | 1005 aH – 1004 aH |
| Xinès | 2343 – 2344 |
| Hebreu | 3407 – 3408 |
| Calendaris hindús | -298 – -297 (Vikram Samvat) 2748 – 2749 (Kali Yuga) |
| Persa | 975 BP – 974 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -103 |
| Ab urbe condita | 400 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 380 aC 370 aC 360 aC - 350 aC - 340 aC 330 aC 320 aC | |
| Anys | |
| 357 aC 356 aC 355 aC - 354 aC - 353 aC 352 aC 351 aC | |
El 354 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat d'Ambust i Crispí (o, més rarament, any 400 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «354 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]- Càl·lies, tirà de Calcis, a Eubea, estableix una aliança amb Filip II de Macedònia perquè volia la seva ajuda contra Plutarc, tirà d'Erètria, i per estendre la seva autoritat a tota l'illa d'Eubea. Plutarc va demanar ajut a Atenes i, tot i l'oposició de Demòstenes, es va enviar a l'illa un exèrcit dirigit per Foció, que va derrotar Càl·lies a Tàmines l'any 350 aC.[2]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Marc Fabi Ambust i Tit Quinti Pennus Capitolí Crispí. Els dos cònsols són patricis i amb aquesta elecció es violen les Lleis Liciniae-Sextiae, que obligaven a que hi hagués un cònsol plebeu.[3]
- Marc Fabi Ambust va conquerir el país dels tiburtins i va obtenir els honors del triomf. Capitolí Crispí va atacar Tarquínia i la va sotmetre. Els romans van forçar les tropes a rendir-se, després de matar un gran nombre dels seus homes en combat.[4] Els presoners van ser executats, amb l'excepció de 358 nobles, que van ser traslladats a Roma, on van ser flagel·lats i decapitats al Fòrum, com a contraprestació per l'execució de soldats romans per part de Tarquínia el 358 aC.[5] Segons Diodor de Sicília, al Fòrum només hi van ser executats 260 nobles.[6]
- Roma i els samnites signen un tractat d'aliança. Segurament els samnites ja dominaven Esèrnia i la vall del Volturnus i pressionaven cap a la vall del Liris llavors ocupada pels volscs, auruncs i altres tribus d'origen osc o ausoni.[7][8]
Necrològiques
[modifica]- Dió, tirà de Siracusa. Cal·lip, un amic seu, el va assassinar durant un festival dedicat a Persèfone (aquest any o potser el 353 aC) i va usurpar el govern de Siracusa amb ajuda d'un grup de mercenaris, però només el va conservar uns tretze mesos.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Plutarc de Queronea. Vides paral·leles: Foció, XIX, 12
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 12-15
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 18
- ↑ Titus Livi, VII, 19, 2–3
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 45, 8
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 19
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 45
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 31