392 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 392 aC (cccxcii aC) |
Islàmic | 1045 aH – 1044 aH |
Xinès | 2305 – 2306 |
Hebreu | 3369 – 3370 |
Calendaris hindús | -336 – -335 (Vikram Samvat) 2710 – 2711 (Kali Yuga) |
Persa | 1013 BP – 1012 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -141 |
Ab urbe condita | 362 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
Dècades | |
420 aC 410 aC 400 aC - 390 aC - 380 aC 370 aC 360 aC | |
Anys | |
395 aC 394 aC 393 aC - 392 aC - 391 aC 390 aC 389 aC |
El 392 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Potit i Capitolí (o, més rarament, any 362 ab urbe condita). L'ús del nom «392 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Grècia
[modifica]- S'estrena Les assembleistes d'Aristòfanes.[2]
- Andòcides, que l'any 393 aC havia anat a Esparta com a ambaixador per negociar la pau a la que havia portat la victòria de Conó a Cnidos, quan va retornar el van acusar de conducta il·legal durant la seva ambaixada. Va fer un discurs per la seva defensa «Sobre la pau amb Lacedemònia» (περὶ τῆς πρὸς Λακεδαιμονίονς εἰρήνης), que es conserva, però el van trobar culpable i va ser enviat a l'exili per quarta vegada.[3]
Sicília
[modifica]- La ciutat d'Agira, quan el cartaginès Magó va envair Sicília, va mantenir la seva aliança amb Dionisi el Vell i va prendre part en la lluita contra els cartaginesos.[4]
- Es signa una treva entre Cartago i Siracusa, que torna a repartir el territori entre els dos bàndols. la ciutat de Solunt torna a mans de Cartago. Taormina passa a dependre de Dionisi el Vell, que n'expulsa els sículs i hi estableix un cos de mercenaris.[5]
Roma
[modifica]- Són elegits cònsols Luci Valeri Potit i Marc Manli Capitolí. Els dos cònsols van fer la guerra als eqües, i Capitolí va rebre del senat una ovació mentre el seu col·lega va rebre els honors del triomf. Una pesta es va estendre per la ciutat i els dos cònsols en van ser afectats i van haver de renunciar. Es va nomenar a Valeri Potit interrex, per celebrar els comicis.[6]
- Marc Furi Camil va fer construir a l'Aventí un temple dedicat a Juno Regina, una divinitat importada de Veios.[7]
- Es funda una colònia a Sètia, el punt més avançat del domini dels romans en aquella direcció tocant al territori dels privernats.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Easterling, P. E. (ed.). Historia de la literatura clásica I: literatura griega. Madrid: Gredos, 1990, p. 396. ISBN 842491421X.
- ↑ Andòcides. Dels misteris, 143-144
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 95, 96
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 48
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, V, 31, 3
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, V, 31, 4
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 30