398 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 398 aC (cccxcviii aC) |
| Islàmic | 1051 aH – 1050 aH |
| Xinès | 2299 – 2300 |
| Hebreu | 3363 – 3364 |
| Calendaris hindús | -342 – -341 (Vikram Samvat) 2704 – 2705 (Kali Yuga) |
| Persa | 1019 BP – 1018 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -147 |
| Ab urbe condita | 356 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 420 aC 410 aC 400 aC - 390 aC - 380 aC 370 aC 360 aC | |
| Anys | |
| 401 aC 400 aC 399 aC - 398 aC - 397 aC 396 aC 395 aC | |
El 398 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Potit, Medul·lí, Lactucí, Fidenat, Camil i Cornut (o, més rarament, any 356 ab urbe condita). L'ús del nom «398 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Grècia
[modifica]- Agesilau II és rei d'Esparta. Succeeix a son germanastre Agis II com a 19è rei de la línia Euripòntida o Pròclida. Elimina a Leotíquides, el seu nebot, fill d'Agis II, del que se sospitava un naixement espuri.[2]
- Dercil·lides, general espartà, assetja la ciutat d'Atarneu ocupada per alguns exiliats de Quios i el seu general Dracó de Pel·lene, i l'ocupa després d'una obstinada defensa.[3]
Sicília
[modifica]- Dionisi el Vell, tirà de Siracusa, entra al territori cartaginès de Sicília sense oposició, assetja Mòtia, una de les principals fortaleses cartagineses, i l'ocupa. També assetja Segesta però la ciutat va resistir.[4]
Roma
[modifica]- Aquell any, a Roma, s'elegeixen sis tribuns amb potestat consular: Luci Valeri Potit, Luci Furi Medul·lí, Marc Valeri Lactucí Màxim, Quint Servili Fidenat, Marc Furi Camil i Quint Sulpici Camerí Cornut.[5][6]
- Marc Furi Camil va dirigir un atac a Capena on va fer molt de botí. Els tribuns d'aquell any van haver de deixar el càrrec per decret del senat abans de l'acabament del termini. Quint Servili Fidenat i Camil van ser nomenats llavors interrexs.[7]
- Aquest any, de manera excepcional, es va gelar el riu Tíber.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Smith, William (ed.). «Agesilaus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 16 gener 2024].
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, III, 8-12
- ↑ Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XIV, 18, 42
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita V, 8,14
- ↑ Diodor de Sicília Biblioteca històrica XIV 38
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, V, 27
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, V, 13