402 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 402 aC (cdii aC) |
| Islàmic | 1055 aH – 1054 aH |
| Xinès | 2295 – 2296 |
| Hebreu | 3359 – 3360 |
| Calendaris hindús | -346 – -345 (Vikram Samvat) 2700 – 2701 (Kali Yuga) |
| Persa | 1023 BP – 1022 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -151 |
| Ab urbe condita | 352 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 430 aC 420 aC 410 aC - 400 aC - 390 aC 380 aC 370 aC | |
| Anys | |
| 405 aC 404 aC 403 aC - 402 aC - 401 aC 400 aC 399 aC | |
El 402 aC va ser un any comú denominat així des de l'adopció del calendari gregorià, ja que a l'època se'l coneixia amb altres denominacions segons el calendari emprat. A l'antiga Roma era l'any 352 Ab urbe condita ('des de la fundació de la ciutat').
Esdeveniments
[modifica]- Elecció dels tribuns amb potestat consular: Gai Servili Ahala, Quint Servili Fidenat, Luci Virgini Tricost Esquilí, Quint Sulpici Camerí Cornut, Aulus Manli Vulsó Capitolí i Quint Servili Fidenat.[1]
- El rei Agis II envaeix l'Èlida perquè la regió no havia pagat els tributs acordats a Esparta.[2]
- La ciutat de Milet passa a domini persa.[3]
- Els volscs recuperen la ciutat de Terracina després d'anys de dominació romana, per una negligència de la guarnició.[4]
- Eucleides és escollit arcont epònim d'Atenes.
Naixements
[modifica]- Foció, conseller d'Alexandre el Gran.[5]
Necrològiques
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, V, 8-9
- ↑ Smith, William (ed.). «Elis». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, VIII, 85
- ↑ Smith, William (ed.). «Tarracina». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ Smith, William (ed.). «Phocion». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ Taules de sobirans [Enllaç no actiu]
- ↑ Thorp, Robert L. China in the early bronze age: Shang civilization. Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 2006, p. 202. ISBN 9780812239102.
- ↑ Ames, Roger T. and David L. Hall (2001). Focusing the Familiar: A Translation and Philosophical Interpretation of the Zhongyong. University of Hawaii Press. p. 132