438 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 438 aC (cdxxxviii aC) |
| Islàmic | 1092 aH – 1091 aH |
| Xinès | 2259 – 2260 |
| Hebreu | 3323 – 3324 |
| Calendaris hindús | -382 – -381 (Vikram Samvat) 2664 – 2665 (Kali Yuga) |
| Persa | 1059 BP – 1058 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -187 |
| Ab urbe condita | 316 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 460 aC 450 aC 440 aC - 430 aC - 420 aC 410 aC 400 aC | |
| Anys | |
| 441 aC 440 aC 439 aC - 438 aC - 437 aC 436 aC 435 aC | |
El 438 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Esdeveniments
[modifica]- 13 de gener (13 de desembre de 439 del calendari romà): començament a Roma del consolat d'Agripa Menenius Lanatus, T. Quinctius Capitolinus Barbatus VI.[1]
- Luci Quint Cincinnat anomenat novament dictador, reprimeix una revolta de la plebs a continuació torna a la seva granja. Espuri Meli, sospitós d'aspirar a la reialesa, és mort pel mestre de cavalleria Gai Servili Estructe Ahala.
- Març-abril: Alcestis, d'Eurípides, és presentat a la Dionísia a Atenes.[2]
- Juny-juliol, Atenes: dedicació del Partenó durant els Panatenea.[3] Inauguració de l'estàtua criselefantina d'Atena Partenos, realitzada per Fídies. Acusat d'haver desviat de l'or pels enemics de Pèricles, l'escultor ha d'exiliar-se d'Atenes.[4]
- Fidenes, antiga ciutat etrusca convertida en colònia romana, s'aixeca contra Roma i caça els colons. Veïs intervé a favor seu, amb el suport dels Faliscs i de la ciutat de Capena. Fidenes és tanmateix reocupada l'any 435 aC.[5]
- Fundació de la nació campaniana pels Samnites segons Diodor de Sicília. Cap a 420 aC. S'apoderen de Càpua, a continuació de Cumes l'any 416 aC.[6]
- Començament del regnat de Espàrtoc I, rei del Bòsfor, fundador de la dinastia dels Espartoquides (fi l'any 432 aC.)[7]
Defuncions
[modifica]- Píndar, poeta líric, a Argos (nascut a Tebes l'any 522 o 518 aC.), especialista en l'oda triomfal en l'honor dels vencedors dels grans jocs panhel·lènics.
Referències
[modifica]- ↑ François Clément, Viton de Saint-Allais. Moreau. L'Art de vérifier les dates.
- ↑ Jacques Jouanna. Fayard. Sofocles. ISBN 9782213653655.
- ↑ Eugène Cavaignac. A. Fontemoing. Études sur l'histoire financière d'Athènes au s-V : le trésor d'Athènes de 480 à 404.
- ↑ Christina J. Moose. Taylor & Francis. Dictionary of World Biography. 1. ISBN 9781579580407e.
- ↑ Titus Livi, Història romana, IV, 17-22.
- ↑ George Grote. A. Lacroix, Verboeckhoven i cie. Histoire de la Grèce. 16.
- ↑ Bernard Karl von Koehne. Impr. des papiers de la Couronne. Description du musée de feu le prince Basile Kotschoubey. 2.