44 aC
 | |
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 44 aC (xliv aC) |
| Islàmic | 686 aH – 685 aH |
| Xinès | 2653 – 2654 |
| Hebreu | 3717 – 3718 |
| Calendaris hindús | 12 – 13 (Vikram Samvat) 3058 – 3059 (Kali Yuga) |
| Persa | 665 BP – 664 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 207 |
| Ab urbe condita | 710 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 70 aC 60 aC 50 aC - 40 aC - 30 aC 20 aC 10 aC | |
| Anys | |
| 47 aC 46 aC 45 aC - 44 aC - 43 aC 42 aC 41 aC | |
L'any 44 aC era un any comú començat en diumenge, un any comú començat en dilluns, l'any de traspàs començat en divendres o un any de traspàs començat en dissabte.[a]i un any comú que comença diumenge del Calendari julià prolèptic. Aleshores, era conegut com l'Any del Consolat de Juli Cèsar V i Marc Antoni (o, amb menys freqüència, any 710 Ab urbe condita). La denominació 44 aC per a aquest any s'ha utilitzat des de l'època medieval primerenca, quan l'Anno Domini era del calendari es va convertir en el mètode prevalent a Europa per nomenar els anys.
Esdeveniments
[modifica]República Romana
[modifica]- Juli Cèsar i Marc Antoni, són cònsols.
- 15 de març - Juli Cèsar, és assassinat per un grup de senadors, entre ells Gai Cassi Longí, Marc Juni Brut tiranicida i Dècim Juni Brut Albí.[6]
- 20 de març - El funeral de Juli Cèsar.
- Abril - Octavi torna d'Apol·lònia de Dalmàcia a Roma per ocupar-se de l'herència del Cèsar, en contra dels consells d'Àcia (la seva mare i neboda del Cèsar) i consolats padrastre de Phillipus.
- 2 de setembre - La faraona Cleòpatra VII declara el seu fill co-governant Cesarió.[7]
- Fi de la República Romana i començament de l'Imperi Romà.
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]- 15 de març - Roma: Juli Cèsar, polític, militar i escriptor romà, assassinat per un grup de senadors (n. 100 aC).[8]
- 26 de juny - Ptolemeu XIV, faraó d'Egipte.[9]
- Burebista, rei de Dàcia.
- Antípater l'idumeu, procurador de Judea i pare d'Herodes el Gran.
Notes
[modifica]- ↑ Tot i que el nou calendari era molt més senzill que el calendari pre-julià, els pontífics van afegir inicialment un dia de traspàs cada tres anys, en lloc de cada quatre. Hi ha relats d'això a Solinus,[1] Plini,[2] Suetonius,[3] i Censorinus.[4]Macrobius[5] ofereix el següent relat de la introducció del calendari julià: La regulació de Cèsar de l'any civil d'acord amb la seva mesura revisada va ser proclamada públicament per edicte, i l'arranjament podria haver continuat vigent si la correcció del calendari no hagués portat els sacerdots a introduir un nou error de la seva propi; perquè es va procedir a inserir el dia intercalari, que representava els quatre quarts dies, al començament de cada quart any en comptes del seu final, encara que la intercalació s'hauria d'haver fet al final de cada quart any i abans del començament de el cinquè.
Referències
[modifica]- ↑ Gaius Julius Solinus, De mirabilibus mundi, c.3, disponible a [1].
- ↑ Gaius Plinius Secundus, Història natural, vol. 2, 18.57, tr. J Bostock i H T Riley, Londres 1855, disponible a [2].</ ref> Ammianus,<ref>La història romana d'Ammianus Marcellinus, 26.10, Loeb Classical Library vol. II, Harvard 1940, disponible a [3].
- ↑ Gaius Suetonius Tranquillus, Life of Julius Caesar, 40.1, Loeb Classical Library, Harvard 1913, disponible a [4] Arxivat 2012-05 -30 at Archive.is.
- ↑ Censorinus, El Dia Natal, 20.30, tr. William Maude, Nova York 1900 disponible a [5].
- ↑ Macrobius Ambrosius Theodosius, Saturnalia, 1.14.13–1.14.14, tr. Percival Vaughan Davies, Nova York 1969, text llatí a [6]
- ↑ Strauss, Barry S. The death of Caesar : the story of history's most famous assassination, 2015, p. 114. ISBN 978-1-4516-6879-7. OCLC 883147929.
- ↑ King, Arienne. «Caesarion». A: World History Encyclopedia.
- ↑ «Per què Brutus va matar Juli Cèsar?», 02-09-2004. [Consulta: 29 novembre 2024].
- ↑ «Ptolemeu XIII | enciclopedia.cat». [Consulta: 29 novembre 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 44 aC