464 aC
(S'ha redirigit des de: 464 a. C.)
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 464 aC (cdlxiv aC) |
| Islàmic | 1119 aH – 1118 aH |
| Xinès | 2233 – 2234 |
| Hebreu | 3297 – 3298 |
| Calendaris hindús | -408 – -407 (Vikram Samvat) 2638 – 2639 (Kali Yuga) |
| Persa | 1085 BP – 1084 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -213 |
| Ab urbe condita | 290 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 490 aC 480 aC 470 aC - 460 aC - 450 aC 440 aC 430 aC | |
| Anys | |
| 467 aC 466 aC 465 aC - 464 aC - 463 aC 462 aC 461 aC | |
L'any 464 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat d'Albus Regil·lensis i Medul·lí Fus, o de vegades, any 290 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 464 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]Grècia
[modifica]- Esparta pateix les conseqüències d'un fort terratrèmol. El gimnàs va quedar destruït i va matar tots els efebs. Els ilotes de Messènia, que s'havien refugiat a Itome a l'inici de la Tercera guerra messènica, es van revoltar. Al terratrèmol van morir molts espartans, i Heròdot explica que hi havia més periecs que ciutadans lliures. Els ilotes eren set vegades més nombrosos que els espartans.[2]
- Diàgores de Ialisos obté als Jocs Olímpics dues victòries al pugilat, guanya quatre premis als jocs ístmics, dos als jocs nemeus, i almenys un altre als jocs pitis. Portava el títol de περιοδονίκης ('el que guanya corones a les quatre grans festes').[3]
- Xenofont de Corint venç, també als Jocs Olímpics, a les carreres a peu (Stadion) i al pentatló.[4]
Imperi Persa
[modifica]- Artaxerxes I, hereu del seu pare Xerxes I, consolida el seu poder al vèncer al seu germà Histaspes, sàtrapa de Bactriana, que s'havia revoltat.[5]
República Romana
[modifica]- Aulus Postumi Albus Regil·lensis i Espuri Furi Medul·lí Fus són elegits cònsols a Roma. Els dos cònsols van fer la guerra als eqües. Medul·lí Fus va ser derrotat, ferit i assetjat al seu campament per les forces enemigues, i el seu germà Publi Furi Medul·lí, que era el seu legat, va morir en la guerra contra aquest poble.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Heròdot. Històries, XI, 28-29
- ↑ Píndar. Olímpiques, VII
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 70
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 74
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, III, 4, 5, 25