467 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 467 aC (cdlxvii aC) |
| Islàmic | 1122 aH – 1121 aH |
| Xinès | 2230 – 2231 |
| Hebreu | 3294 – 3295 |
| Calendaris hindús | -411 – -410 (Vikram Samvat) 2635 – 2636 (Kali Yuga) |
| Persa | 1088 BP – 1087 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -216 |
| Ab urbe condita | 287 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 490 aC 480 aC 470 aC - 460 aC - 450 aC 440 aC 430 aC | |
| Anys | |
| 470 aC 469 aC 468 aC - 467 aC - 466 aC 465 aC 464 aC | |
L'any 467 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Mamerc i Vibulà, o de vegades, any 287 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 467 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]- Èsquil escriu la tragèdia Els set contra Tebes, que guanya un premi a les Dionísies d'aquell any.[2]
- Data probable de la victòria de la Lliga de Delos contra l'Imperi Aquemènida en la batalla de l'Eurimedont.[3]
República Romana
[modifica]- Tiberi Emili Mamerc i Quint Fabi Vibulà són elegits cònsols. Els cònsols van donar suport als patricis contra els tribuns de la plebs. Van proposar l'establiment d'una colònia romana a Antium conquerida pels romans el 468 aC com a mesura de compromís amb els plebeus. Van lluitar contra els eqües, que van demanar la pau i els va ser concedida. Però la pau es va trencar al cap de poc i Fabi Vibulà va fer incursions a territori llatí.[4]
- Leòfron, fill d'Anaxilau, pren possessió del govern de Règion com a tirà.[5]
Temàtiques
[modifica]Astronomia
[modifica]- Es visualitza i es documenta per primer cop el Cometa de Halley a la Xina.[6]
Naixements
[modifica]- Andòcides, un dels deu oradors àtics.[7]
Necrològiques
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Easterling, P. E. (ed.). Historia de la literatura clásica I: literatura griega. Madrid: Gredos, 1990, p. 314. ISBN 842491421X.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Cimó, XIV, 12
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, III. 1
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 48
- ↑ Titchenell, Elsa-Brita «Worlds Aborning». Sunrise, January 1974 [Consulta: 22 setembre 2006].
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 51