471 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 471 aC (cdlxxi aC) |
| Islàmic | 1126 aH – 1125 aH |
| Xinès | 2226 – 2227 |
| Hebreu | 3290 – 3291 |
| Calendaris hindús | -415 – -414 (Vikram Samvat) 2631 – 2632 (Kali Yuga) |
| Persa | 1092 BP – 1091 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -220 |
| Ab urbe condita | 283 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 500 aC 490 aC 480 aC - 470 aC - 460 aC 450 aC 440 aC | |
| Anys | |
| 474 aC 473 aC 472 aC - 471 aC - 470 aC 469 aC 468 aC | |
L'any 471 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'any del consolat de Claudi Sabí i Capitolí Barbat o any 282 Ab urbe condita (de la fundació de Roma). La denominació 471 aC per a aquest any s'ha emprat de l'edat mitjana ençà, quan el calendari Anno Domini va esdevenir el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]Grècia
[modifica]- Temístocles havia estat acusat d'haver-se enriquit amb les guerres contra els perses i de voler cremar la flota grega menys les naus ateneses per tenir l'hegemonia naval. Es va oposar a excloure de l'amficcionia grega als estats que no havien ajudat en la guerra contra els perses, mesura que demanava Esparta. Molts grecs van donar suport a Cimó II més proper als espartans probablement ja des del 479 aC. Les successives acusacions contra ell van acabar per condemnar-lo a l'ostracisme aquell any,[2] i es va retirar a Argos.
- Èsquil escriu Els Perses, una tragèdia ambientada en la batalla de Salamina, un conflicte de les guerres mèdiques.[3]
República Romana
[modifica]- Api Claudi Sabí i Titus Quinti Capitolí Barbat són elegits cònsols a Roma. Claudi Sabí va dirigir l'exèrcit contra els eqües i els volscs, i com que els soldats eren plebeus els va maltractar. Quan l'enemic els va atacar, els soldats van deixar les armes i van fugir. El cònsol va castigar els soldats amb extrema severitat i els va aplicar la delmació.[4] Capitolí Barbat es va oposar al seu col·lega durant les disputes per la lex Publilia de plebiscitis cosa que li va valer el suport dels plebeus. Va fer la guerra contra els eqües als que va derrotar i va assolar el seu territori fent molt de botí que va distribuir entre els seus soldats.[5]
- Voleró Publili, tribú de la plebs, junt amb el seu col·lega Gai Letori va proposar que les tribus havien d'elegir els edils i els tribuns i que els comicis tribunats podrien discutir de qualsevol afer i no sols els que afectaven els plebeus. Per això va presentar la Lex Publilia Laetoria.[6]
- Vel·lei Patèrcul diu que, segons Cató, els etruscs van fundar la ciutat de Nola aquest any, encara que ell creu que va ser fundada cap a l'any 800 aC.[7]
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Forsdyke, Sara. Exile, Ostracism, and Democracy (en anglès). Princeton University Press, 2009, p. 155. ISBN 1400826861.
- ↑ Smyth, H.W.. Aeschylus: Agamemnon, Libation-Bearers, Eumenides, Fragments. Harvard University Press, 1930, p. 453–454. ISBN 0-674-99161-3.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 55-58
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 60
- ↑ Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 137-138 [Consulta: 14 abril 2022].
- ↑ Vel·lei Patèrcul. Historiae Romane, I, 7, 4
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIII, 43
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 471 aC