49 de Perseu
.svg){kind=small}
49 de Perseu (49 Persei) és un estel de magnitud aparent +6,09 situat a la constel·lació de Perseu, 19 minuts d'arc al sud de 50 Persei.[10] S'hi troba a 144 anys llum del sistema solar.
49 de Perseu figura als catàlegs com a gegant taronja de tipus espectral K1III.[10][11] Té una temperatura efectiva de 4.864 K — 4.986 K[12] segons un altre estudi— i la seva lluminositat, molt baixa per a un estel gegant, és només 7 vegades superior a la del Sol.[13][12] El seu diàmetre angular, 0,828 mil·lisegons d'arc, posa de manifest que el seu diàmetre real és només quatre vegades més gran que el diàmetre solar, la qual cosa ha portat al fet que se la considere més una subgegant que una veritable gegant.[14] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 1,4 km/s.[15]
49 de Perseu mostra una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesants que l'heli— equivalent a 2/3 parts de la solar ([Fe/H] = -0,20).[12]
Referències
[modifica]- ↑ Olin J. Eggen «Space-velocity vectors for 3483 stars with proper motion and radial velocity». Royal Observatory Bulletin, 1962, pàg. 79.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ Harold F. Levison «The USNO-B Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 2-2003, pàg. 984–993. DOI: 10.1086/345888.
- ↑ Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Schuyler D. Van Dyk. Pàgina: -1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: rus. Data de publicació: juny 2003.
- ↑ 6,0 6,1 Andrzej Niedzielski «The Penn State - Torun Centre for Astronomy Planet Search stars. IV. Dwarfs and the complete sample» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201731696.
- ↑ Luan Ghezzi «Retired A stars revisited: an updated giant planet occurrence rate as a function of stellar metallicity and mass» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2, 6-2018. DOI: 10.3847/1538-4357/AAC37C.
- ↑ Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Grzegorz Nowak «The Penn State - Torun Centre for Astronomy Planet Search stars. III. The sample of evolved stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 22-12-2015, pàg. 73–73. DOI: 10.1051/0004-6361/201527362.
- ↑ 10,0 10,1 «LTT 11351 -- High proper-motion Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ «49 Persei (Alcyone)». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Massarotti, Alessandro; Latham, David W.; Stefanik, Robert P.; Fogel, Jeffrey «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity». The Astronomical Journal, 135, 1, 2008. pp. 209-231.
- ↑ Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics, 525, 2011. A71.
- ↑ van Belle, G. T.; van Belle, G.; Creech-Eakman, M. J.; Coyne, J.; Boden, A. F.; Akeson, R. L.; Ciardi, D. R.; Rykoski, K. M.; Thompson, R. R.; Lane, B. F.; PTI Collaboration «The Palomar Testbed Interferometer Calibrator Catalog». The Astrophysical Journal Supplement Series, 176, 1, 2008. pp. 276-292.
- ↑ De Medeiros, J. R.; do Nascimento, J. D., Jr.; Sankarankutty, S.; Costa, J. M.; Maia, M. R. G. «Rotation and lithium in single giant stars». Astronomy and Astrophysics, 363, 2000. pp. 239-243.
