Vés al contingut

4 d'Aquari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: 4 Aquarii)
Infotaula objecte astronòmic4 d'Aquari
Tipusestrella múltiple, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F6V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAquari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi2,88 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta2,15 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,07 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.440 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi16,47 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)1,78 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)95,47 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar34,6 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−21,5 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial6.200 cm/s²[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)20h 51m 25.7483s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-6° 22' 24.1281''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat7,48[6] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat11 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada1,6 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics

4 d'Aquari (4 Aquarii) o CCDM J20514-0537 AB és una estrella variable de tipus espectral F5V. És una estrella blanca de la seqüència principal amb fortes línies H i K de Ca II i té ionitzacions metàl·liques neutres. 4 d'Aquari és aproximadament a 190 anys llum de la Terra i té una magnitud absoluta de 6.48 i la seva velocitat radial negativa indica que l'estrella s'apropa al sistema solar. 4 d'Aquari és un sistema d'estrelles[7] format per 4 components. La component principal A és de magnitud 6,07. La component B és de magnitud 7,6. La component C és de magnitud 12,9, separada per 68,7 segons d'arc d'A i amb un angle de 316 graus. La component D és de magnitud 9,4, separada per 131,3 segons d'arc d'A amb un angle de 329 graus.

Observació

[modifica]

Es tracta d'una estrella situada a l'hemisferi celeste austral, molt a prop de l'equador celeste; el que comporta que pugui ser observada des de totes les regions habitades de la Terra, exceptuant el cercle polar àrtic. A l'hemisferi sud sembla circumpolar només en les àrees més internes de l'antàrtida, sent de magnitud 6,1 és al límit de la visibilitat a ull nu. El millor període per a la seva observació és entre els mesos de juny i novembre. El període de visibilitat és pràcticament el mateix en els dos hemisferis degut a la seva posició propera a l'equador celeste.

Referències

[modifica]
  1. James Christy «MK classification of 142 visual binaries» (en anglès). Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 10-1969, pàg. 643–646. DOI: 10.1086/128831.
  2. Afirmat a: SIMBAD.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
  7. Bartkevičius, A.; Gudas, A. «Kinematics of Hipparcos Visual Binaries. II. Stars with Ground-Based Orbital Solutions». Baltic Astronomy, 11, 2002, pàg. 153–203.(anglès)

Enllaços externs

[modifica]