59 de la Verge
Coordenades: 13h 16m 46.51596s; +09° 25′ 26.9590″
59 de la Verge (59 Virginis) és una estrella de tipus espectral G, localitzada a la constel·lació de la Verge a aproximadament 57 anys llum de la Terra.
Historial d'observacions
[modifica]59 de la Verge és coneguda pels astrònoms almenys des de 1598, quan va ser catalogada per Tycho Brahe en el seu catàleg manuscrit de 1004 estrelles fixes. Brahe el va designar com a "iarvula sequens vindemiatricem", que en llatí significa "una petita seguint Vindemiatrix" (que és Èpsilon de la Verge) i li va assignar una magnitud aparent 6 (el seu valor actualitzat és 5,22). Cinc anys després, el 1603, Johann Bayer la va representar en el foli de la constel·lació de la Verge del seu atles celestial "Uranometria" i la va designar amb el número 37, la lletra "e" (d'aquí la seva nomenclatura de Bayer e Virginis o e Vir) i el nom "Alæ dextræ sequens", que en llatí significa "L'ala dreta de la següent". Bayer també li va designar una magnitud aparent 6.
Quatre-cents deu anys més tard, el 2013, July Kuzuhara et al. va anunciar el descobriment del planeta b orbitant aquesta estrella. Es va utilitzar el Telescopi Subaru dels Observatoris de Mauna Kea, a Hawaii.
Distància
[modifica]Estimacions de la distància de 59 de la Verge
Font | Paral·laxi, mas | Distància, pc | Distància, al | Ref. |
---|---|---|---|---|
Gliese & Jahreiss (1991) | 74,2 ± 9,0 | 13,5+1,9−1,5 | 44,0+6,1−4,8 | GJ |
van Altena et al. (1995) | 63,0 ± 7,5 | 15,9+2,1−1,7 | 51,8+7,0−5,5 | GCTP (YPC) |
Perryman et al. (1997) | 55,71 ± 0,85 | 17,95 ± 0,27 | 58,5 ± 0,9 | (Hipparcos) |
van Leeuwen (2007) | 56,95 ± 0,26 | 17,56 ± 0,08 | 57,27 ± 0,26 | (Hipparcos) |
La millor estimació està marcada en negreta.
Edat i altres característiques
[modifica]L'estrella és semblant al Sol, de tipus espectral G0V, amb una edat estimada de 160+350−60·10⁶ anys i una temperatura efectiva de 6234 ± 25 K (no gaire més calenta que el Sol). També és lleugerament més brillant que el Sol: el seu registre (L/L⊙) és 0,332 ± 0,032. El seu període de rotació és de 3,329 dies.[13]
Sistema planetari
[modifica]El 2013 el gegant gasós GJ 504 b va ser descobert per observació directa en el sistema d'aquesta estrella.[13] Una reanàlisi posterior va suggerir que en realitat es podria tractar d'una nana marró.
Referències
[modifica]- ↑ Olin J. Eggen «Space-velocity vectors for 3483 stars with proper motion and radial velocity». Royal Observatory Bulletin, 1962, pàg. 79.
- ↑ Afirmat a: Gaia DR3. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
- ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ URL de la referència: http://iopscience.iop.org/article/10.1088/0004-6256/146/4/73/pdf. Arxiu de l'URL: https://web.archive.org/web/20220527131215/https://iopscience.iop.org/article/10.1088/0004-6256/146/4/73/pdf. Data d'arxivament: 27 maig 2022.
- ↑ Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Identificador Extrasolar Planets Encyclopaedia d'exoplaneta: 504 b/ GJ 504 b. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
- ↑ 6,0 6,1 Eugene Serabyn «Direct imaging of a cold jovian exoplanet in orbit around the sun-like star GJ 504» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 08-08-2013. DOI: 10.1088/0004-637X/774/1/11.
- ↑ «Understanding the Impacts of Stellar Companions on Planet Formation and Evolution: A Survey of Stellar and Planetary Companions within 25 pc». Astronomical Journal, 3, 3-2021, pàg. 32. DOI: 10.3847/1538-3881/ABD639.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55. DOI: 10.1051/0004-6361/201732209.
- ↑ Bunei Sato «Spectroscopic study on the atmospheric parameters of nearby F-K dwarfs and subgiants». Publications of the Astronomical Society of Japan, 2005, pàg. 27–43. DOI: 10.1093/PASJ/57.1.27.
- ↑ 13,0 13,1 Kuzuhara, M. & M. Tamura, T. Kudo, M. Janson, R. Kandori, T. D. Brandt, C. Thalmann, D. Spiegel, B. Biller, J. Carson, Y. Hori, R. Suzuki, A. Burrows, T. Henning, E. L. Turner, M. W. McElwain, A. Moro-Martin, T. Suenaga, Y. H. Takahashi, J. Kwon, P. Lucas, L. Abe, W. Brandner, S. Egner, M. Feldt, H. Fujiwara, M. Goto, C. A. Grady, O. Guyon, J. Hashimoto, Y. Hayano, M. Hayashi, S. S. Hayashi, K. W. Hodapp, M. Ishii, M. Iye, G. R. Knapp, T. Matsuo, S. Mayama, S. Miyama, J.-I. Morino, J. Nishikawa, T. Nishimura, T. Kotani, N. Kusakabe, T. -S. Pyo, E. Serabyn, H. Suto, M. Takami, N. Takato, H. Terada, D. Tomono, M. Watanabe, J. P. Wisniewski, T. Yamada, H. Takami, T. Usuda (2013), "Direct Imaging of a Cold Jovian Exoplanet in Orbit around the Sun-like Star GJ 504", arΧiv:1307.2886