5 Broken Cameras
| Fitxa | ||
|---|---|---|
| Direcció | Emad Burnat, Guy Davidi | |
| Producció | Richard Attenborough | |
| Guió | Guy Davidi | |
| Música | Le Trio Joubran | |
| Fotografia | Emad Burnat | |
| Muntatge | Véronique Lagoarde–Ségot, Guy David | |
| Distribuïdor | Kino Lorber | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | Estat de Palestina Israel França | |
| Estrena | 2011 | |
| Durada | 90 minuts | |
| Idioma original | àrab, hebreu | |
| Color | en color  | |
| Descripció | ||
| Gènere | Documental | |
| Tema | conflicte israelianopalestí | |
| Lloc de la narració | Palestina | |
| Premis i nominacions | ||
| Nominacions | ||
| Lloc web | kinolorber.com… | |
         
| ||
| ||
5 Broken Cameras (àrab: خمس كاميرات محطمة, Ḫams Kāmīrāt Muḥaṭṭama; hebreu: חמש מצלמות שבורות, Hamesh Matslemot Shvurot) és un llargmetratge documental codirigit pel palestí Emad Burnat i l'israelià Guy Davidi, el 2011. Fou coproduït per Palestina, Israel i França,[1] va guanyar l'Oscar al Millor llargmetratge documental el 2012 i va ser guardonat amb el premi al Millor director en documental internacional al Festival de Cinema de Sundance i el «Golden Apricot» al Festival Internacional de Cinema d'Erevan d'Armènia[2] a la Millor Pel·lícula Documental, el mateix any, i el Premi Emmy el 2013, al millor documental.[3][4] El documental segueix durant uns anys la lluita i protestes pacífiques dels habitants de Bil'in, un poble de Cisjordània que va perdent terres de cultiu per culpa de la construcció del mur de separació amb Israel i de l'avanç dels assentaments de colons israelians a les proximitats del poble.[3]
Argument
[modifica]Quan neix el quart fill de Emad Burnat el 2004, els seus amics li regalen una càmera. Burnat pensa filmar la vida dels seus fills i de la seva família, però els seus enregistraments desborden l'entorn familiar, ja que el naixement coincideix amb un esdeveniment clau a la vida del poble on viuen, Bil'in: comencen manifestacions dels camperols contra la construcció d'una tanca de separació entre el proper assentament israelià de Modiín Il·lit i el poble palestí, tallant-los l'accés als seus camps de cultiu, sobretot a les oliveres. Burnat va filmar les protestes des del primer dia i durant set anys, i amb ajuda del realitzador israelià Guy Davidi el material gravat es va convertir en un documental de 90 minuts on la vida d'un nen palestí i la seva família es fon amb la resistència d'un poble palestí. Van ser necessàries cinc càmeres, ja que van ser destrossades una després l'altra en els altercats amb l'exèrcit israelià.[5][1]
Producció
[modifica]- Col·laboració entre Emad Burnat i Guy Davidi
Emad Burnat és un camperol però no un professional de la imatge. A diferència dels reporters i activistes israelians i internacionals que cada divendres acudiren a Bil'in, filmà també el que passava els altres dies de la setmana o a la nit. Va conèixer a Guy Davidi, un realitzador israelià de documentals crítics amb la política del seu país, a les primeres mobilitzacions a Bil'in i li va demanar ajuda el 2009 per realitzar el documental; però davant l'abundància de reportatges ja existents sobre la lluita dels camperols de Bil'in, Davidi li va recomanar que donés una dimensió més personal al tema i que centrés el film en la seva pròpia percepció dels fets.[5] Burnat ja tenia entre 700 i 800 hores d'enregistrament, i Davidi va començar amb ell l'escriptura del guió i a muntar la pel·lícula. L'última i major etapa de muntatge es va fer a París, durant un mes, amb la muntadora francesa Véronique Lagoarde-Ségot.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Alandete, David. «Israel y Palestina, un guion de Oscar». El País. [Consulta: 19 octubre 2015].
- ↑ «5 Broken Cameras». GOLDEN APRICOT INTERNATIONAL FILM FESTIVAL. Arxivat de l'original el 3 de desembre 2015. [Consulta: 20 octubre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «5 cámaras rotas». filmaffinity. [Consulta: 19 octubre 2015].
- ↑ «Previous Winners / Documentary» (en anglès). International Academy of Television Arts & Sciences. Arxivat de l'original el 2007-12-05. [Consulta: 24 juny 2015].
- ↑ 5,0 5,1 «« Cinq caméras brisées », du film amateur au docu israélo-palestinien» (en francès). Rue 89 / Nouvel Obs. [Consulta: 27 juny 2015].
- ↑ «Interview With Guy Davidi, “5 Broken Cameras”» (en anglés). Film Society of Lincoln Center. [Consulta: 28 juny 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Lloc web oficial Arxivat 2015-07-13 a Wayback Machine.
- Israel y Palestina, un guion de Oscar, El País
- Crítica a The Guardian (anglès)