61 de la Verge
61 de la Verge (61 Virginis) és una estrella de tipus espectral G5V lleugerament menys massiva que el Sol (G2V), localitzada a uns 27,8 anys llum a la constel·lació de la Verge. La composició d'aquesta estrella és molt semblant a la del Sol.
L'activitat a la cromosfera és actualment baixa.[12] Es va sospitar que era una estrella variable el 1988[13] i hi va haver un esclat d'activitat entre els dies julians [24]54800 (29 de novembre de 2008) i 55220 (23 de gener de 2010).[14]
Aquesta estrella gira una vegada cada 29 dies. Els components de la velocitat estel·lar d'aquesta estrella són U = –37,9, V = –35,3 i W = –24,7 km/s. 61 Vir orbita a través de la Via Làctia a una distància d'uns 6,9 kpc del nucli, amb una exentricitat de 0,15. S'estima que té una edat de més de sis mil milions d'anys.[15][16]
61 de la Verge (G5V) és la primera nana groga ben establerta de la seqüència principal molt semblant al Sol amb una Súper Terra potencial,[17] encara que no obstant COROT-7 (al límit del tipus espectral G) va ser la primera.[18]
Sistema planetari
[modifica]L'eclíptica del sistema 61 de la Verge, pel que es dedueix del seu disc de pols, està inclinada 77º envers el sistema solar. L'estrella mateixa està probablement inclinada 72º.[14]
El 1988, un estudi va proposar que 61 de la Verge era possiblement una estrella variable, però no es va trobar cap company.[13] Un estudi posterior, onze anys més tard, també va fallar en la cerca de qualsevol company de fins a la massa de Júpiter a més de 2 ua.[19]
El 14 de desembre de 2009, uns científics van anunciar el descobriment de tres planetes orbitant 61 Virginis amb masses d'entre 5 i 25 vegades la de la Terra.[17][20] Tots tres orbiten molt a prop de l'estrella. Comparat amb les òrbites dels planetes del nostre sistema Solar, serien interiors a l'òrbita de Venus. El planeta més extern, d, encara no ha estat confirmat a l'arxiu HARPS.[14]
Un estudi amb el telescopi Spitzer Space va revelar un excés de radiació infraroja a una longitud d'ona de 160 μm. Això indicava la presència d'un disc de debris en òrbita al voltant de l'estrella. Aquest disc es va resoldre a 70 μm. Llavors es va pensar que el seu radi interior era a 96 ua de l'estrella i el seu radi exterior a 195 ua, però ara se sap que està limitat de 30 a 100 ua.[14] La massa total del disc és 5 · 10−5 vegades la de la Terra.[14][21]
El 27 de novembre de 2012, l'Agència Espacial Europea (ESA) va declarar que el disc de pols (com el de Gliese 581, trobat recentment) té "almenys 10 vegades" tants cometes com el sistema Solar.
Des del 2012, s'han descartat "planetes més massius que Saturn orbitant a menys de 6 ua".[14] L'ESA també ha descartat planetes amb una massa com la de Saturn més llunyans.[22]
Es necessita més informació per a confirmar la possibilitat de planetes més petits que Saturn situats a entre 0,5 (en realitat, 0,3) i 30 ua de l'estrella.[14] Es considera possible un planeta de la massa de la Terra dins la zona d'habitabilitat de l'estrella (que encara seria massa petit per a detectar amb la tecnologia actual)
Companya (per ordre des de l'estrella) |
Massa | Semieix major (ua) |
Període orbital (dies) |
Excentricitat | Inclinació | Radi |
---|---|---|---|---|---|---|
b | 5,3 ± 0,5[23] M⊕ | 0,050201 ± 0,000005 | 4,2150 ± 0,0006 | 0,12 ± 0,11 | — | — |
c | 18,8 ± 1,1[24] M⊕ | 0,2175 ± 0,0001 | 38,021 ± 0,034 | 0,14 ± 0,06 | — | — |
d[14] | 23,7 ± 2,7[25] M⊕ | 0,476 ± 0,001 | 123,01 ± 0,55 | 0,35 ± 0,09 | — | — |
Disc de pols | 30[14]–>100[14] ua | ? | ? |
Vista des de 61 de la Verge
[modifica]El Sol és amb prou feines visible des del sistema com una petita estrella propera a la molt brillant. Arcturus (de magnitud -1,01) és la més brillant del cel nocturn.[26]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Application of convolutional neural networks for stellar spectral classification». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 1-2020, pàg. 2280-2300. DOI: 10.1093/MNRAS/STZ3100.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «Age consistency between exoplanet hosts and field stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-12-2015. DOI: 10.1051/0004-6361/201527297.
- ↑ «UBV photometry of stars whose positions are accurately known. VII». Astronomy and Astrophysics, 1993, pàg. 591–592.
- ↑ 6,0 6,1 Stefano Meschiari «A super-Earth and two Neptunes orbiting the nearby Sun-like star 61 Virginis» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 23-12-2009, pàg. 1366–1375. DOI: 10.1088/0004-637X/708/2/1366.
- ↑ Nuno C. Santos «Chemical abundances of 1111 FGK stars from the HARPS GTO planet search program» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 10-2017, pàg. 94–94. DOI: 10.1051/0004-6361/201730535.
- ↑ «Spectroscopic Parameters and atmosphEric ChemIstriEs of Stars (SPECIES) I. Code description and dwarf stars catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2018, pàg. 76–76. DOI: 10.1051/0004-6361/201731533.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 7-2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.
- ↑ «High S/N detailed spectral analysis of four G and K dwarfs within 10 pc of the Sun» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1988, pàg. 237–247.
- ↑ Perrin, M.-N.; Cayrel de Strobel, G.; Dennefeld, M. «High S/N detailed spectral analysis of four G and K dwarfs within 10 PC of the sun». Astronomy and Astrophysics, 191, 2, 1988, p. 237–247.
- ↑ 13,0 13,1 Campbell et al. «A search for substellar companions to solar-type stars». Astrophysical Journal, 331, 1988, pàg. 902–921. Bibcode: 1988ApJ...331..902C. DOI: 10.1086/166608., pages 904, 906, and 919
- ↑ 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 «Herschel imaging of 61 Vir: implications for the prevalence of debris in low-mass planetary systems». MNRAS, 2012. arXiv: 1206.2370. Bibcode: 2012MNRAS.424.1206W. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2012.21298.x.
- ↑ Porto de Mello, Gustavo; del Peloso, Eduardo F.; Ghezzi, Luan «Astrobiologically Interesting Stars Within 10 Parsecs of the Sun». Astrobiology, 6, 2, abril 2006, pàg. 308–331. arXiv: astro-ph/0511180. Bibcode: 2006AsBio...6..308P. DOI: 10.1089/ast.2006.6.308. PMID: 16689649.
- ↑ Mamajek, Eric E.; Hillenbrand, Lynne A. «Improved Age Estimation for Solar-Type Dwarfs Using Activity-Rotation Diagnostics». The Astrophysical Journal, 687, 2, novembre 2008, pàg. 1264–1293. arXiv: 0807.1686. Bibcode: 2008ApJ...687.1264M. DOI: 10.1086/591785.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Vogt, Steven; Wittenmyer & Paul Butler et al. (2009), "A Super-Earth and two Neptunes Orbiting the Nearby Sun-like star 61 Virginis", arΧiv:0912.2599v1 [astro-ph.EP]
- ↑ van Leeuwen, F. «Validation of the new Hipparcos reduction». Astronomy and Astrophysics, 474, 2, 2007, p. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «The Lick Planet Search: Detectability and Mass Thresholds». Astrophysical Journal, 526, 2, 1999, pàg. 890–915. arXiv: astro-ph/9906466. Bibcode: 1999ApJ...526..890C. DOI: 10.1086/308020.
- ↑ Tim Stephens. «New planet discoveries suggest low-mass planets are common around nearby stars». UCSC News. UC Santa Cruz, 14-12-2009. Arxivat de l'original el 2009-12-23. [Consulta: 14 desembre 2009].
- ↑ Tanner, Angelle [et al]. «Survey of Nearby FGK Stars at 160 μm with Spitzer». The Astrophysical Journal, 704, 1, octubre 2009, pàg. 109–116. arXiv: 0908.0049. Bibcode: 2009ApJ...704..109T. DOI: 10.1088/0004-637X/704/1/109.
- ↑ ESA Herschel «Do missing Jupiters mean massive comet belts?». , 27-11-2012.
- ↑ m sin i = 5,1. El veritable valor de massa suposa aproximadament uns 75 graus d'inclinació per Wyatt.
- ↑ m sin i = 18,2. El veritable valor de massa suposa aproximadament uns 75 graus d'inclinació per Wyatt.
- ↑ m sin i = 22,9 ± 2,6. El veritable valor de massa suposa aproximadament uns 75 graus d'inclinació per Wyatt.
- ↑ «The Chronicles of Local Space – 61 Virginis» (en anglès), 11-01-2011. [Consulta: 24 desembre 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Jean Schneider. «Notes for star 61 Vir». Extrasolar Planets Encyclopaedia, 2011. [Consulta: 10 octubre 2011].
- 61 Virginis at SolStation
- Systemic Blog article with comparative map of orbits of 61 Vir b,c and d