Vés al contingut

6a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militar6a Divisió
Tipusdivisió militar Modifica el valor a Wikidata
Data de lleva31 de desembre de 1936
Dissoluciómarç de 1939
País Segona República Espanyola
Branca Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacatsJosé María Galán Rodríguez
Arturo Mena Roig
Carlos Romero Giménez
Guerres i batalles
Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

La 6a Divisió va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va existir durant la Guerra Civil espanyola, creada sobre la base de les brigades mixtes. Va arribar a estar desplegada en els fronts de Madrid, Llevant i Extremadura, tenint una participació destacada durant la contesa.

Historial

[modifica]

La divisió va ser creada a la fi de 1936, en el si del Cos d'Exèrcit de Madrid. Composta per les brigades mixtes 4a, 42a i 43a, inicialment va quedar sota el comandament del tinent coronel de carrabiners José María Galán Rodríguez.[1] Moltes de les forces de la divisió havien tingut una participació destacada en la defensa de Madrid.[2]

Posteriorment el maig de 1937 la unitat seria assignada al II Cos d'Exèrcit, romanent destinada en el front de Madrid sense arribar a prendre part en operacions militars de rellevància, i en la qual ja se l'hi incorporaria la 75a Brigada Mixta. El desembre de 1937, i donat que la 4a i la 42a Brigades Mixtes són enviades per incorporar-se a d'altres Divisions, se li assigna la 149a[3] Brigada Mixta, quedant composta ara la 6a Divisió per la 43a, la 75a i la 149a Brigades Mixtes. L'abril de 1938 és reorganitzada de nou i adscrita al XXI Cos d'Exèrcit, ara ja composta per la 74a, 107a i 209a Brigades Mixtes (donat que les altres Brigades Mixtes són enviades a d'altres fronts)[3] i el 30 d'abril composta per la 107a, 209a, on se li afegeix la 129a Brigada Mixta. Én aquestes dates és enviada al front de Llevant per a fer front a l'ofensiva franquista que pretenia conquistar València. Després del final dels combats de Llevant va ser sotmesa a una reorganització, quedant en reserva.[4] L'agost de 1938 la 6a Divisió, ara ja formada definitivament i fins al final de la guerra per la 107a, 209a i 220a Brigades Mixtes, va ser enviada com a reforç al front d'Extremadura, per a fer front a l'ofensiva franquista en aquest sector.[5][6] Va quedar afecta al VII Cos d'Exèrcit, participant en els contraatacs republicans que van aconseguir estabilitzar la situació i recuperar terreny.[5] Després de finalitzar les operacions quedaria assignada al XX Cos d'Exèrcit, en Llevant, ja al Novembre de 1938.

A la fi de 1938 va ser assignada a l'Agrupació «Toral»,[7][8] al front del sud, en previsió de la seva futura participació en la batalla de Valsequillo. El matí del 5 de gener de 1939 la 6a Divisió va ser una de les unitats que va trencar les línies franquistes, internant-se en territori enemic.[9] Posteriorment concentraria els seus esforços sobre la «Sierra Trapera», un dels nuclis de la resistència franquista, llançant nombrosos atacs contra aquesta.[10]

Comandaments

[modifica]
Comandants
Comissaris
Caps d'Estat Major

Ordre de batalla

[modifica]
Data Cos d'Exèrcit adscrit Brigades Mixtes integrades Front de batalla
31 de desembre de 1936 Cos d'Exèrcit de Madrid 4a, 42a i 43a Centre
Maig de 1937 II Cos d'Exèrcit 4a, 42a i 43a i 75a Centre
Desembre de 1937 II Cos d'Exèrcit 43a, 75a i 149a Centre
Abril de 1938 XXII Cos d'Exèrcit 74a, 107a i 209a Llevant
30 d'abril de 1938 XXI Cos d'Exèrcit 107a, 129a i 209a Llevant
11 d'agost de 1938 XXI Cos d'Exèrcit 107a, 209a, 220a Llevant
Novembre de 1938 XX Cos d'Exèrcit 107a, 209a, 220a Llevant
Gener de 1939 Agrupació «Toral» 107a, 209a, 220a Extremadura

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Zaragoza. {{{títol}}}. 1983, p. 46. 
  2. ↑ Alpert. {{{títol}}}. 2013, p. 77. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Bellmunt, Gerard. {{{títol}}}. 2020, p. 135. 
  4. ↑ Martínez Bande. {{{títol}}}. 1981, p. 304. 
  5. ↑ 5,0 5,1 VV.AA. {{{títol}}}. 1990, p. 616. 
  6. ↑ Martínez Bande. {{{títol}}}. 1981, p. 256. 
  7. ↑ Martínez Bande. {{{títol}}}. 1985, p. 38. 
  8. ↑ Salas Larrazábal. {{{títol}}}. 2006, p. 3050. 
  9. ↑ Martínez Bande. {{{títol}}}. 1985, p. 48-49. 
  10. ↑ Martínez Bande. {{{títol}}}. 1985, p. 52. 
  11. ↑ Zaragoza, 1983, p. 46.
  12. ↑ Alpert, 2013, p. 77.
  13. ↑ Alpert. {{{títol}}}. 2013, p. 349. 
  14. ↑ Alpert. {{{títol}}}. 2013, p. 342. 
  15. ↑ Martínez Bande. {{{títol}}}. 1981, p. 256-304. 
  16. ↑ Álvarez. {{{títol}}}. 1989, p. 179. 
  17. ↑ Álvarez. {{{títol}}}. 1989, p. 187. 

Bibliografia

[modifica]
  • Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013. 
  • Asenjo, Mariano; Ramos, Victoria. Malagón, autobiografía de un falsificador. 1999. Vilassar de Dalt: El Viejo Topo. 
  • Bellmunt, Gerard. El pas del padrí per la Guerra Civil espanyola: Exèrcit de Catalunya i 27, 6 i 16 Divisions de l'Exèrcit Republicà. 2020. Juneda: Fonoll. 
  • Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Lería, Antonio; Eslava, Francisco. Me llamo Manuel Mora. Vida, virtudes y andanzas del mayor de Milicias Populares en la Guerra Civil española. 2010. Sevilla: Estípite. 
  • Lorenzo Calviño, Perfecto. Os pasos pola vida dun comunista galego. 2009. Vigo: A Nosa Terra. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981. 
  • Martínez Bande, José Manuel. El Final de la guerra civil. Madrid: Ed. San Martín, 1985. 
  • Mora Torres, Manuel. Episodios de una batalla militar que fue la muerte de la República. 2004. La Corunya: Esborrany. Inèdit. 
  • Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. Madrid: La Esfera de los libros, 2006. 84-9734-465-0. 
  • Sánchez Catalán, Antonio. Yo luché en la batalla del Ebro. 1990. Madrid: Universo Editorial. 
  • Temblador López, Manuel. Recuerdos de un libertario andaluz. 1980. Barcelona: Autoedició. 
  • Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983. 
  • Vega Álvarez, Miguel. Episodios personales. Reminiscencias de la Guerra Civil Española. 2017. Sevilla: Autoedició. 
  • VV.AA.. Historia general de España y América XVII. La segunda república y la guerra civil. Madrid: Ediciones Rialp, 1990. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=6a_Divisió_(Exèrcit_Popular_de_la_República)&oldid=34245844»