73 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 73 aC (lxxiii aC) |
| Islàmic | 716 aH – 715 aH |
| Xinès | 2624 – 2625 |
| Hebreu | 3688 – 3689 |
| Calendaris hindús | -17 – -16 (Vikram Samvat) 3029 – 3030 (Kali Yuga) |
| Persa | 694 BP – 693 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 178 |
| Ab urbe condita | 681 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 100 aC 90 aC 80 aC - 70 aC - 60 aC 50 aC 40 aC | |
| Anys | |
| 76 aC 75 aC 74 aC - 73 aC - 72 aC 71 aC 70 aC | |
L'any 73 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Cassi i Terenci (o, més rarament, any 681 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «73 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Regne del Pont
[modifica]- Tercera Guerra Mitridàtica. Marc Aureli Cota i Luci Licini Lucul·le, havien estat cònsols l'any anterior (74 aC), i iniciaven la lluita contra Mitridates VI Eupàtor, rei del Pont. Mitridates VI, que havia vençut Cota a Calcedònia, assetja Cízic. Lucul·le es manté a la defensiva, i quan Mitridates aixeca el setge de Cízic per dificultats del subministrament per la proximitat de l'hivern, va infligir grans pèrdues a la seva avantguarda quan travessen el riu Esep i més tard a la vora del Granic. Mitridates, amb la seva flota, es retira amb el que li queda de l'exèrcit a Nicomèdia.[2][3]
República Romana
[modifica]- Gai Cassi Longí Var i Marc Terenci Varró Lucul són elegits cònsols.[4][5]
- Es cònsols proposar una llei coneguda com a lex Terentia Cassia per la qual l'estat podria comprar gra i el podria vendre a baix preu per distribuir-lo a les classes populars.[6]
- Comença la Tercera Guerra Servil. Un grup d'uns 200 gladiadors de l'escola de Càpua, pertanyents a Lèntul Batiat i dirigits per Espàrtac planegen una fugida. Uns 70 homes s'armen amb estris de cuina ("destralons i espets"), i lluiten fins a escapar de l'escola. S'apoderen de diversos carros d'armes i armadures de gladiador. El pretor Clodi Glabre marxa contra ells amb una milícia de 3000 homes, i assetgen els esclaus prop del Vesuvi, bloquejant l'únic camí conegut que baixa de la muntanya, però fracassen en l'intent d'aturar-los.[7]
- Catilina és acusat d'adulteri amb una verge vestal de nom Fàbia, germana de Terència, l'esposa de Ciceró, però se salva pel testimoni favorable de Lutaci Càtul.[8]
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]- Gai Aureli Cota, cònsol l'any 75 aC, nomenat governador de la Gàl·lia, en tornar a Roma demana els honors del triomf. Però el dia abans de la celebració se li obre una antiga ferida i mor el mateix dia.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Apià. Història de Roma: Mitridates, XII, 69-78
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Lucul·le, XIV, 7-13
- ↑ Ciceró. Pro Cluentio, 49
- ↑ Fasti Capitolini
- ↑ Ciceró. In Verrem, III, 70; V, 21
- ↑ Broughton, T. Robert; Marcia L. Patterson. The magistrates of the Roman Republic, vol 2. Cleveland: American Philological Association by the Press of Case Western Reserve University, 1968, p. 109. ISBN 9780891308126.
- ↑ Ciceró, In Catilinam, III, 9; Quint Asconi Pedià Orationum Ciceronis quinque enarratio, 91C
- ↑ «Herodes». GEC. [Consulta: 12 febrer 2025].
- ↑ Sal·lusti. Històries, III, 2
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 73 aC