77 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 77 aC (lxxvii aC) |
| Islàmic | 720 aH – 719 aH |
| Xinès | 2620 – 2621 |
| Hebreu | 3684 – 3685 |
| Calendaris hindús | -21 – -20 (Vikram Samvat) 3025 – 3026 (Kali Yuga) |
| Persa | 698 BP – 697 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 174 |
| Ab urbe condita | 677 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 100 aC 90 aC 80 aC - 70 aC - 60 aC 50 aC 40 aC | |
| Anys | |
| 80 aC 79 aC 78 aC - 77 aC - 76 aC 75 aC 74 aC | |
L'any 77 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Lèpid i Brutus (o, més rarament, any 677 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «77 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Imperi Part
[modifica]- Sanatroces I de Pàrtia es elegit rei d l'Imperi Part, quan ja té uns 80 anys, pel Vazurgan ('Consell d'Ancians') que buscaven un arsàcida legítim.[2]
Armènia
[modifica]- Tigranes II d'Armènia funda una nova capital a Armènia, Tigranocerta, a la que dona el seu nom. La ubicació de la ciutat no està ben establerta.[3]
República Romana
[modifica]- Mamerc Emili Lèpid Livià i Dècim Juni Brutus són elegits cònsols.[4]
- Marc Emili Lèpid, cònsol l'any anterior (78 aC), és nomenat procònsol de la Gàl·lia Transalpina per allunyar-lo d'Itàlia. S'atura a Etrúria on recluta un exèrcit de fidels a Gai Mari, i el senat li ordena de tornar a Roma per dirigir els comicis però Lèpid, suposant que el volen fer presoner, no obeeix. Als inicis d'aquest any el senat el declara enemic públic, i Lèpid es dirigeix a Roma per atacar-la. En els combats, dirigits per Quint Lutaci Càtul mor el seu fill Emili Lèpid Escipió. Marc Emili Lèpid embarca cap a Sardenya, on el procònsol de l'illa, Luci Valeri Triari, el rebutja, i mor poc després.[5]
- Api Claudi Pulcre és nomenat interrex per defensar Roma de l'atac de Marc Emili Lèpid.[6]
- Pompeu obté el comandament, com a procònsol, de la guerra contra Quint Sertori a Hispània, que havia derrotat diverses vegades a Quint Cecili Metel Pius. En 40 dies fa els preparatius i sortirà de la península Itàlica amb 30.000 homes a peu i 1000 cavallers a inicis del 76 aC.[7]
Hispània
[modifica]- Marc Perpenna Ventó s'uneix a les forces de Quint Sertori amb alguns nobles i senadors i algunes tropes, segons Plutarc 53 cohorts, que forcen Perpenna a acceptar el comandament de Sertori.[8]
Naixements
[modifica]- Fúlvia, que es casarà, després d'altres matrimonis, amb Marc Antoni.[9]
- Liu Xiang, polític, astrònom i historiador xinès.[10]
Necrològiques
[modifica]- Tit Quinti Ata, poeta còmic romà.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Verstandig, André. Histoire de l'empire parthe. Brussel·les: Le Cri, 2001, p. 123. ISBN 9782871062790.
- ↑ Claudi Ptolemeu. Geografia, V, 13, 22
- ↑ Smith, William (ed.). «Lepidus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 2 febrer 2025].
- ↑ Tàcit. Annals, III, 27
- ↑ Smith, William (ed.). «Claudius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 2 febrer 2025].
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pompeu, XVII, 13
- ↑ Plutarc, Vides paral·leles: Sertori, XVI, 15, 25
- ↑ Plutarc, Vides paral·leles: Marc Antoni, XXII, 9
- ↑ Twitchett, D. C. (ed.). The Cambridge history of China: vol. I. Cambridge: Cambridge University Press, 1978, p. 192. ISBN 9780521243278.
- ↑ «Tit Quinti Ata». GEC. [Consulta: 2 febrer 2025].