81 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 81 aC (lxxxi aC) |
| Islàmic | 724 aH – 723 aH |
| Xinès | 2616 – 2617 |
| Hebreu | 3680 – 3681 |
| Calendaris hindús | -25 – -24 (Vikram Samvat) 3021 – 3022 (Kali Yuga) |
| Persa | 702 BP – 701 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 170 |
| Ab urbe condita | 673 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 110 aC 100 aC 90 aC - 80 aC - 70 aC 60 aC 50 aC | |
| Anys | |
| 84 aC 83 aC 82 aC - 81 aC - 80 aC 79 aC 78 aC | |
L'any 81 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Dolabel·la i Dècula (o, més rarament, any 673 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «81 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]República Romana
[modifica]- Gneu Corneli Dolabel·la i Marc Tul·li Dècula són elegits cònsols.[2] Els cònsols d'aquest any només són nominals, perquè tot el poder el té Sul·la, nomenat dictador.[3]
- Durant la seva dictadura, Sul·la aprova o fa aprovar diverses lleis amb la intenció de restaurar l'esperit de la primera època de la República Romana i promou una reforma profunda del sistema legal romà, amb les Leges Corneliae.[4]
- S'acaben les proscripcions de Sul·la. Segons Apià, s'han executat 105 senadors i 1.600 equites, i un nombre indeterminat de persones.[3]
- Ciceró escriu el seu primer discurs judicial conservat, En defensa de Quincti (Oratio pro Publio Quinctio o Pro Quinctio).[5]
Hispània
[modifica]- Quint Sertori, general partidari de Gai Mari i contrari a Sul·la i al Senat de Roma, conquesta Eivissa, defensada pel pretor Gai Anni Lusc, enviat per Sul·la contra Sertori.[6]
- Els partidaris de Sul·la entren a la Hispània Citerior, on governa Sertori, que ha de fugir a Cartago Nova, i després a Mauritània, on existeix una forta facció addicta al partit popular romà. No pot desembarcar i surt a la mar, on s'uneix a uns pirates cilicis i s'apodera de les illes Pitiüses. Anni Lusc l'ataca i va cap a l'estret de Gibraltar. Finalment desembarca a la boca del Guadalquivir (Betis).[7]
- Sertori, per pagar als seus homes, ataca Mauretània i ajuda uns rebels contra el rei. Victoriós, derrota a Paccià, enviat per Sul·la a la regió. Ocupa Tingis (Tànger) on hi ha el rei de Mauretània (que devia ser Boccus I) i es fa amo de la regió. Mort Paccià, els seus soldats es passen al bàndol de Sertori.[8]
Necrològiques
[modifica]- Quint Lucreci Ofel·la, mort per Luci Bel·liè al Fòrum per ordre de Sul·la, que no volia que es presentés als comicis consulars.[3]
- Arxak I, rei de la Ibèria caucàsica.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Aulus Gel·li. Les nits àtiques, XV, 28
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Apià. Història de Roma: guerres civils, I, 100, 101
- ↑ Berger, Adolf. «Lex Cornelia (Leges Corneliae)». A: Encyclopedic Dictionary of Roman Law (en anglès). The Lawbook Exchange, Ltd., 1953, p. 549-550. ISBN 9781584771425.
- ↑ Bickel, Ernst. Historia de la literatura romana. Madrid: Gredos, 1987, p. 400. ISBN 8424908538.
- ↑ Casasnoves Camps, Miquel Àngel. Història de les Illes Balears. Palma (Mallorca): Editorial Moll, 1998, p. 436.
- ↑ Smith, William (ed.). «Sertorius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 27 gener 2025].
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Sertori, XVI, 9
- ↑ Toumanoff, Cyril. Chronology of the Early Kings of Iberia. Traditio 25 (1969), pàg. 10.