AK-74
Tipus | fusell d'assalt |
---|---|
País d'origen | Unió Soviètica |
Història de servei | |
En servei | Des de 1978 |
Guerres | guerra afgano-soviètica i Guerra civil siriana |
Història de producció | |
Dissenyada | 1974 |
Dissenyador | Mikhaïl Kalàixnikov |
Fabricant | Izhmash |
Quantitat | 5.000.000 |
Especificacions | |
Munició | 5.45×39mm (en) |
El fusell d'assalt AK-74 és una versió modernitzada de l' AKM, que va ser desenvolupat el 1974 i és de calibre 5,45 mm, menor que el del seu predecessor. La seva producció en sèrie va començar aquest mateix any. Les sigles AK-74 signifiquen "Fusil Automàtic Kalashnikov Model 1974" (автомат Калашникова модель девятнадцать семьдесят четыре, "avtomat Kalashnikova model' devyatnadtsat' sem'desyat chetyre" en rus).
Disseny
[modifica]L'AK-74 té altres diferències de l'AKM, la més notable és el compensador allargat que redueix la desviació de les bales durant el foc automàtic. A l'AK-74M La culata, el guardamans, el pistolet i el carregador són de plàstic negre, en canvi l'AK-74N té el guardamans, el pistolet i la culata de fusta; a més el carregador porta reforços metàl·lics i té un color vermellós. Tots dos carregadors són intercanviables tant el 6L20 com el 6L23.
En la primera aparició, es va assumir que l'AK-74 seria una versió de producció limitada per equipar a les Forces Especials. En realitat, la Unió Soviètica anava produir massivament aquest fusell per reemplaçar en massa el seu inventaire de fusells AKM.
Com els seus parents, l'AK-47 i l'AKM, l'AK-74 és un fusell d'assalt amb foc selectiu, un carregador amb capacitat de 30 cartutxos fet amb poliamida semitranslúcida, un sistema de gas de pistó rígid i forrellat rotatiu. Hi ha dues versions de l'AKS-74: la de la infanteria motoritzada i la versió per als paracaigudistes . També s'han desenvolupat versions tant per a l' Exèrcit Rus, com per a la seva policia i unitats especials com l'FSB, l'OMON i algunes agències antiterroristes.
Quan els Estats Units van adoptar el M16 a mitjans de la dècada de 1960, aquest va cridar l'atenció dels soviètics, que immediatament van començar a desenvolupar la seva pròpia versió, amb el cartutx 5,45 x 39. Tot i el seu menor calibre i pes, és tan letal com el 7,62 x 39. Això és degut a una major velocitat i al diàmetre menor de la bala en si, de dubtosa legalitat internacional, i que provoca danys agreujats. Això es va veure a la Guerra de l'Afganistan (1978-1992), on el mujahidí la va anomenar "bala enverinada" ja que les ferides que produïa eren tan doloroses, que pensaven que en efecte estaven enverinades. En no dependre de més potència i amb el fre de boca millorat, s'aconsegueix que l'AK-74 tingui una reculada molt manejable. El defecte d'aquest cartutx, a més que és més complex i, per tant, més car de produir, és que la seva relació longitud-pes és pitjor que la del 5,56 x 45 OTAN, cosa que ho fa menys precís. Tot i que a la distància per a la qual es va dissenyar l'arma, funciona bé.
El calaix de mecanismes està fet amb xapa d'acer estampada, essent un préstec de l'AKM.
L'AK-74 té altres característiques que el distingeixen de l'AKM, especialment el distintiu fre de boca. Aquest redueix dràsticament el ja suau retrocés i l'elevació del canó de l'AKM, però té el desavantatge d'augmentar el soroll i la fogonada. Les versions actuals de l'AK-74 vénen equipades amb un riel al costat esquerre del calaix de mecanismes, que permeten instal·lar mires telescòpiques o nocturnes, això permet alhora que tant les mires òptiques com les mecàniques no es destorbin entre si i així i tot es mantingui la precisió; actualment també es fabriquen carregadors de gran capacitat per a l'AK-74.
Variants
[modifica]- AK-74M
- AK-74N
- AKS-74
- RPK-74
- AKS-74U
- AK-101
- AK-102
- AK-103
- AK-104
- AK-105
- Puşcă Automată model 1986
Galeria
[modifica]-
Un AKS-74.
-
Un AKS-74U.
-
Un AK-74M amb GP-30.
-
Un AK-101 de calibre 5,56 mm.
-
Un AK-105.
Usuaris
[modifica]Actuals
[modifica]- Afganistan: Kalakov.[1][2]
- Angola: comando del FAPLA.
- Armènia[2]
- Azerbaidjan:[2]AK-74M fabricat pel Ministeri de Defensa.[3][4][5]
- Belarús[2]
- Myanmar: En avaluació.[6]
- Bulgària: El AR-M1 (variante del AK-74) y el AKS-74U Arsenal J.S.Co.[7]
- Burundi: rebels burundienses.[8]
- Xina: amb nom Tipo 88, calibre 5,56 mm pel Ejército Popular Chino).
- Xipre: La Guàrdia Nacional de Xipre empra l'AK-74M.[9]
- Corea del Nord:[10] Type 88.[11] assistència tècnica de la Xina.[12]
- Costa d'Ivori[13]
- Cuba
- Emirats Àrabs Units: AR-M9 de Bulgària.[14]
- Estònia
- Geòrgia: Amb la carabina M4. i derivats de l'AR-15.[2]
- Indonèsia
- Kazakhstan[2]
- Kirguizstan[2]
- Lesotho[15]
- Letònia
- Líban: per la Policía.[16]
- Lituània
- Moldàvia[2]
- Mongòlia[2]
- Nicaragua
- Romania: per RATMIL: (Regia Autonomă pentru Producţia de Tehnică Militară).[17]
- Somàlia[2]
- Tadjikistan[2]
- Turkmenistan[2]
- Ucraïna[2]
- Uzbekistan[2]
- Veneçuela: Empra la variant AK-103.[18]
- Vietnam: Exèrcit Popular de Vietnam.
Anteriors
[modifica]- Alemanya Oriental Les variants MPi-AK-74N, MPi-AKS-74N i MPi-AKS-74NK van ser produïdes en l'arsenal estatal per un curt període des de 1983, sent retirades de servei després de la Reunificació alemanya.[19] El 1991, encara quedaven 171.925 fusells AK-74 als arsenals alemanys.[20]
- Croàcia[21] Les Forces Armades de Croàcia van emprar el MPi-AKS-74N.
- Unió Soviètica El va emprar per primera vegada durant la Guerra de l'Afganistan en 1979.[22] Heretat pels seus estats successors.
- Iugoslàvia : Heretat pels seus estats successors.
Referències
[modifica]- ↑ «Krinkov: The definite origin». www.thefirearmblog.com, 18-01-2016. Arxivat de l'original el 5 de desembre de 2016. [Consulta: 30 novembre 2016].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 Jones, Richard D. Jane's Infantry Weapons 2009/2010. 35th. Coulsdon, Reino Unido: Jane's Information Group, 27 de gener de 2009. ISBN 978-0-7106-2869-5.
- ↑ Suleymanov, Rashad. «Azerbaijan starts serial production of AK-74M assault rifles basing on Russian license». en.apa.az, 07-07-2011. Arxivat de l'original el 23 d'agost de 2011. [Consulta: 14 agost 2011].
- ↑ «Azerbaijan begins AK-74M production». www.upi.com, 12-07-2011. Arxivat de l'original el 12 de juliol de 2011. [Consulta: 21 maig 2013].
- ↑ «Azerbaijan starts production of Kalashnikovs». news.az, 07-07-2011. Arxivat de l'original el 18 de març de 2012. [Consulta: 21 maig 2013].
- ↑ Scarlata, Paul «The military rifle cartridges of Burma/Myanmar». Shotgun News, 5-2012 [Consulta: 27 novembre 2018].
- ↑ «Arsenal Co Kazanlak 5.45 mm assault rifle AR-M1 (Bulgaria), Sub-machine guns». articles.janes.com. Arxivat de l'original el 11 d'agost de 2011. [Consulta: 16 novembre 2014].
- ↑ Small Arms Survey. «Armed Violence in Burundi: Conflict and Post-Conflict Bujumbura». A: The Small Arms Survey 2007: Guns and the City. Cambridge University Press, 2007, p. 204. ISBN 978-0-521-88039-8.
- ↑ Jenzen-Jones, N.R. «The 100-Series Kalashnikovs: A Primer». Small Arms Review, 16, 3, 9-2012 [Consulta: 6 març 2019].
- ↑ US Department of Defense. «AK-74 Assault Rifle». A: North Korea Country Handbook 1997, Appendix A: Equipment Recognition, p. A-75.
- ↑ «North Korean Small Arms (Democratic People's Republic of Korea)». Small Arms Review, 16, 2, 6-2012. Arxivat de l'original el 2019-02-02 [Consulta: 3 febrer 2019].
- ↑ Iannamico, Frank. «DPRK's AKs: Inside the Shadowy World of North Korean AK Rifles». www.tactical-life.com, 11-09-2018. Arxivat de l'original el 2023-03-12. [Consulta: 12 abril 2023].
- ↑ Anders, Holger. Identifier les sources d'approvisionnement: Les munitions de petit calibre en Côte d'Ivoire (en francés). Small Arms Survey i Operación de las Naciones Unidas en Costa de Marfil, junio de 2014, p. 15. ISBN 978-2-940-548-05-7. Arxivat 2018-10-09 a Wayback Machine.
- ↑ Jenzen-Jones, N.R. «Bulgarian AR-M9 & AR-M9F rifles supplied by UAE to allied forces». armamentresearch.com, 31-01-2016.
- ↑ Berman, Eric G. Beyond Blue Helmets: Promoting Weapons and Ammunition Management in Non-UN Peace Operations. Small Arms Survey/MPOME, marzo de 2019, p. 43. Arxivat 2021-03-02 a Wayback Machine.
- ↑ McManners, Hugh. Ultimate Special Forces. Nova York: DK Publishing, Inc, 2003. ISBN 0-7894-9973-8.
- ↑ «Kalashnikov AK-74, AKS-74 and AK-74M assault rifles (USSR/Russia)». world.guns.ru. Arxivat de l'original el 14 de setiembre de 2010. [Consulta: 16 novembre 2014].
- ↑ «Cavim inicia entrega de fusiles de asalto Kalashnikov AK-103 a la Fuerza Armada de Venezuela». www.infodefensa.com, 03-06-2013. Arxivat de l'original el 16 d'abril de 2014. [Consulta: 14 novembre 2014].
- ↑ «Автомат (штурмовая винтовка) серии MPi-K / MPi-AK» (en ruso). weaponland.ru. Arxivat de l'original el 1 de maig de 2017. [Consulta: 20 febrer 2017].
- ↑ Small Arms Survey. «Half a Billion and Still Counting: Global Firearms Stockpiles». A: Small Arms Survey 2011: Profiling the Problem. Oxford University Press, 2015, p. 75. Arxivat 2018-08-20 a Wayback Machine.
- ↑ SALW Guide: Croatia, Country report. Centro Internacional de Bonn para Estudios de Conflictos.
- ↑ Marchington, James. The Encyclopedia of Handheld Weapons. Miami: Lewis International, 2004. ISBN 1-930983-14-X.