Vés al contingut

A Dog's Life

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaA Dog's Life
Fitxa
DireccióCharles Chaplin
Protagonistes
ProduccióCharles Chaplin
Dissenyador de produccióCharles D. Hall Modifica el valor a Wikidata
GuióCharles Chaplin
MúsicaCharles Chaplin
FotografiaRoland Totheroh
MuntatgeCharles Chaplin
ProductoraFirst National Films
DistribuïdorFirst National Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena14 d'abril de 1918
Durada33 minuts
Idioma originalmuda (anglès)
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0009018 FilmAffinity: 268937 Allocine: 2274 Rottentomatoes: m/a_dogs_life Letterboxd: a-dogs-life Allmovie: v125112 TMDB.org: 36208 Modifica el valor a Wikidata


A Dog's Life és una pel·lícula muda, en blanc i negre produïda i dirigida per Charlie Chaplin el 1918. Va ser la seva primera pel·lícula per a la First National Films, companyia amb la que romandria fins a participar en la fundació de la United Artists. La pel·lícula inclou elements que Chaplin desenvoluparia més tard en The Kid (1921) amb un fort component de sàtira social, ja present en altres pel·lícules i establint un clar paral·lelisme entre la vida de Charlot i la del seu gos fidel.[1] Chaplin, tot i representar un personatge desvalgut, salvarà primer un gos i després una noia de la crueltat del món que els envolta.[2] Va ser el primer cop que Syd Chaplin, germà de Charles Chaplin, va actuar en una pel·lícula d'aquest.

Repartiment

[modifica]

Argument

[modifica]

Charlot viu en un solar deshabitat i intenta sobreviure com pot. Prova de robar un entrepà però és perseguit per un policia. Més endavant en una agència de col·locació descobreix una feina interessant però és contínuament desplaçat al final de la cua pels altres candidats i no pot ni fer la sol·licitud. Salva Scraps, un gos mestís de raça que es defensa d'altres gossos que el persegueixen i ambdós esdevenen inseparables. En un lloc de menjar al carrer Scraps i Charlot aconsegueixen robar salsitxes i pastissets per satisfer la gana. En una sala de ball, The Green Lantern, coneix Edna, que canta d'una manera tan trista que tothom plora al sentir-la. Ell és expulsat quan l'amo de la sala descobreix que no té diners per pagar-li a ella la beguda. Mentrestant dos lladres roben un ric borratxo i amaguen la seva cartera en el solar on Charlot dorm.

Quan Charlot i Scraps dos tornen a "casa" el gos desenterra la cartera i Charlot vol tornar a la sala de ball per treure Edna d'aquell lloc i demanar-li que es casi amb ell. A llí descobreix que ha estat acomiadada perque refusava flirtejar amb els clients. Els lladres descobreixen la cartera i es produeix tot un seguit de situacions en què tant Charlot com els lladres van aconseguint la cartera. Finalment, aprofita que els dos malfactors estan asseguts a una taula, n'estaborneix un, i s'amaga al seu darrere fent veure que les seves mans són les del lladre. Així, aconsegueix fer-se entendre pel seu suposat company, i quan els diners van a parar a les seves mans, fuig amb aquests, la noia i el gos. Més tard quan sembla que els lladres tenen completament atrapat Charlot, Scraps s'endú la cartera i la policia arriba i els deté. Charlie marxa amb Edna i Scraps i amb els diners poden viure feliços en una casa de camp. En la darrera escena, Charlot i Edna contemplen en una cistella els cadells que Scraps ha tingut.

Referències

[modifica]
  1. Enciclopedia Universal del Cine (en castellà). Madrid: Planeta, 1982, p. 157. ISBN 84-7551-386-7. 
  2. Teresa Iribarren i Donadeu; Jaume Radigales «La caritat al cinema: la mirada social de Charles Chaplin». Anuari Verdaguer, 19, 2011, pàg. 291-306.