Vés al contingut

A Time to Love and a Time to Die

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaA Time to Love and a Time to Die

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióDouglas Sirk Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
John Gavin
Liselotte Pulver
Keenan Wynn
Klaus Kinski
Charles Régnier
Don DeFore
Thayer David
Dieter Borsche
Barbara Rütting
Dorothea Wieck
Kurt Meisel
Agnes Windeck
John van Dreelen
Alice Treff
Alexander Engel
Jim Hutton
Lisa Helwig
Alexander Welbat
Ralf Wolter
Bengt Lindström
Clancy Cooper
Jock Mahoney Modifica el valor a Wikidata
ProduccióRobert Arthur Modifica el valor a Wikidata
GuióErich Maria Remarque Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMiklós Rózsa Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRussell Metty Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeTed J. Kent Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUniversal Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1958 Modifica el valor a Wikidata
Durada132 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema romàntic i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1944 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
IMDB: tt0052296 FilmAffinity: 619457 Allocine: 2622 Rottentomatoes: m/a_time_to_love_and_a_time_to_die Letterboxd: a-time-to-love-and-a-time-to-die Allmovie: v50054 TCM: 93396 AFI: 52773 TMDB.org: 84079 Modifica el valor a Wikidata

A Time to Love and a Time to Die és una pel·lícula bèl·lica dramàtica en Eastmancolor CinemaScope dirigida el 1958 per Douglas Sirk i protagonitzada per John Gavin.[1] Està basada en el llibre de l'autor alemany Erich Maria Remarque, basada en el Front Oriental i en l'Alemanya nazi.[2] amb un cop d'ull al conegut de Remarque "Sense novetat al front occidental", aquesta pel·lícula ha estat coneguda com "Sense novetat al front occidental".[3]

Argument

[modifica]

Ernst Graeber és un soldat alemany estacionat al front oriental durant els darrers dies de la guerra. Se li ordena a ell i als seus companys Steinbrenner i Hirschland a matar civils russos, però en comptes Hirschland se suïcida.

Rep el seu primer permís en dos anys. Ernst torna a casa per trobar el seu poble bombardejat i que els pares se n'han anat. Elizabeth Kruse, filla del metge de la seva mare, li diu que al seu pare de l'ha endut la Gestapo. Els atacs aeris constants interrompen qualsevol moment tranquil mentre Ernst i Elizabeth gaudeixen del seu amor.

Un antic amic, Binding, un ric nazi, dona la benvinguda a Ernst a casa seva i prepara una festa per a la parella que acaben de casar, mentre que un simpàtic professor, Pohlmann, ofereix la seva ajuda en cas que decideixin fugir del país.

Ernst rep l'orde de tornar de nou al front on troba Steinbrenner a punt de disparar civils russos arrestats. Per evitar el seu tret, el mateix Ernst dispara Steinbrenner i els allibera. Un dels presos no commoguts per aquest sentimentalisme recupera el fusell de Steinbrenner i després dispara Graeber. Mor mentre llegeix una carta d'Elizabeth dient-li que espera el seu fill.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Remarque va trobar Sirk en 1954 i l'escriptor va persuadir el director d'adaptar la seva pròpia novel·la a la pantalla. (("Vaig trobar-hi un home extraordinàriament comprensiu i capaç", va dir Remarque. "Sabia què volia fer amb el meu llibre")[2] El propi fill de Sirk, l'actor Klaus Detlef Sierck (1925-1944) va morir a Ucraïna com a soldat a la Panzergrenadier Division Großdeutschland quan tenia 18 anys.[4]

Universal va decidir contractor dos actors desconeguts. Com a executiu de l'estudi, Al Daff va dir:

« Podríem haver-hi posat dos actors coneguts i procedir sobre la base de fer un vehicle per a una estrella. O podríem, si decidíssim, argumentar la història per inevitabilitat i posar al capdavant dels papers actors amb talent, artistes nous que no haurien de superar la discapacitat d'identificació de la personalitat i podrien ser acceptats com al jove oficial nazi i la seva estimada.[5] »

Aleshores Ann Harding fou seleccionada per interpretar el paper.[6]

El rodatge es va dur a terme a Berlín Occidental, on Sirk havia volat més de vint anys abans i a la zona d'entrenament de l'Exèrcit dels Estats Units a Europa a Grafenwöhr. Els interiors van ser rodats als estudis Spandau de CCC Film a Berlín.[7] El muntatge de la pel·lícula va ser dissenyat pels directors artístics Alexander Golitzen i Alfred Sweeney. Gavin estava acompanyat per la seva esposa amb qui s'acabava de casar i van utilitzar la pel·lícula com a oportunitat per a la lluna de mel.[8]

Universal va enviar una prova de pantalla de Gavin a la crítica com avenç de la seva pel·lícula.[9] Hedda Hopper va veure una vista prèvia i va predir que Gavin "prendrà el públic amb força i també ho farà la imatge, que també hauria de situar el seu coprotagonista, Lilo Pulver, entre els deu primers".[10]

Recepció

[modifica]

Los Angeles Times va dir que la pel·lícula no era tan bona com Res de nou al front de l'oest però era "viva, a vegades brutalment impactant i, menys sovint, emocionant."[3]

La pel·lícula és reconeguda per l'American Film Institute en aquestes llistes:

Premis

[modifica]
Nominats

Referències

[modifica]
  1. ↑ Crowther, Bosley «New York Times: A Time to Love and a Time to Die». NY Times [Consulta: 19 octubre 2008]. Arxivat 30 de gener 2008 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-01-30. [Consulta: 25 desembre 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 A Town Called Hollywood: Remarque Enjoys Adapting Own Novel Into Screenplay Scheuer, Philip K. Los Angeles Times (1923-Current File) [Los Angeles, Calif] July 21, 1957: E2.
  3. ↑ 3,0 3,1 RECALLS WORLD WAR I 'ALL QUIET': Remarque's 'Time to Love Has Few Faults, Rates as Memorable Film A TOWN CALLED HOLLYWOOD Remarque's 'Time to Love' Vivid, at Times Shocking Scheuer, Philip K. Los Angeles Times (1923-Current File) [Los Angeles, Calif] April 20, 1958: E1.
  4. ↑ «Portrait of the actor Klaus-Detlef Sierck by Thomas Staedeli». [Consulta: 22 desembre 2020].
  5. ↑ HOLLYWOOD IDEAS: Newcomers Face Stardom at Universal --'South Pacific' on the Horizon Appraisal "Pacific" Launching Movie Slant By THOMAS M. PRYOR. New York Times (1923-Current file) [New York, N.Y] 11 Aug 1957: 89.
  6. ↑ MOVIE DIRECTORS SET UP 2 GRANTS: Guild Offers Scholarships for Coast Students--Bells Are Ringing' Rings the Bell Paramount Eyes Musical By THOMAS M. PRYOR Special to The New York Times.. New York Times (1923-Current file) [New York, N.Y] July 31, 1957: 26.
  7. ↑ CAMERAS CAPTURE LOVE AND DEATH IN BERLIN: Ubiquitous Fans Shooting the Works Vote of Confidence By FREDERICK BANKER. New York Times (1923-Current file) [New York, N.Y] November 3, 1957: 143.
  8. ↑ HE NEVER LEFT HOME: Los Angeles Native John Gavin Wanted No Part of Pictures, So Producers Beat a Path to His Door Hopper, Hedda. Chicago Daily Tribune (1923-1963) [Chicago, Ill] July 20, 1958: f12.
  9. ↑ A Sneak Look Via Film Test of New Actor Tinee, Mae. Chicago Daily Tribune (1923-1963) [Chicago, Ill] January 19, 1958: e9.
  10. ↑ Jose Ferrer to Produce Broadway Play in Fall Hopper, Hedda. Chicago Daily Tribune (1923-1963) [Chicago, Ill] April 16, 1958: a6.
  11. ↑ «AFI's 100 Years...100 Passions Nominees» (PDF). [Consulta: 20 agost 2016].
  12. ↑ «The 31st Academy Awards (1959) Nominees and Winners». oscars.org. Arxivat de l'original el 6 juliol 2011. [Consulta: 21 agost 2011].
  13. ↑ «IMDB.com: Awards for A Time to Love and a Time to Die». imdb.com. [Consulta: 31 desembre 2009].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A Time to Love and a Time to Die
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=A_Time_to_Love_and_a_Time_to_Die&oldid=34107619»