Vés al contingut

A dos vientos. Criticas y semblanzas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreA dos vientos. Criticas y semblanzas
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorRamon Domènec Perés i Perés Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEspanya

A dos vientos. Criticas y semblanzas és un recull d'articles de Ramon Domènec Perés i Perés en castellà. La majoria dels articles van aparèixer a La Vanguardia entre 1888 i 1892 i van ser publicats a la mateixa impremta del diari en un llibre el gener del 1892. Perés intercala crítiques d'obres literàries amb unes Cartas de Inglaterra que comença a publicar el 23 de juliol de 1890 després d'una estada a Gran Bretanya.[1]

És un intent d'analitzar la literatura catalana des de fora, en un esforç d'equilibri i mires universals. Perés defensa una crítica basada en la competència intel·lectual partint de "crítics ilustradíssims o homes que han fet estudis profunds". En concret, es refereix a "Paul Bourget, els Goncourt, Leconte de Lisle, Barbey d'Aurevilly, Carducci, Capuana, Swinburne, Roden Noel, Mathew Arnold, Henry James, i molts altres que estan a totes les literatures".[2]

L'autor indica que a Espanya hi ha una tendència a l'"ignorantisme" o "plantejament intuitiu" respecte la literatura en front del "criticisme" que relaciona amb la "via intelectualista amb una profunda racionalització del fenomen artístic" que defensa i identifica com una tendència a altres països.[3]

Perés expressa un gust per la identificació entre realisme i modernitat i demana que es tracti la literatura catalana "donant-li el lloc que mereix al costat de la castellana". L'autor s'esforça per no ser condescendent ni minoratiu i allunyat de lectures renaixentistes en l'estudi de la literatura catalana. Critica un proteccionisme de la literatura catalana que diu que no frena la creativitat.[4]

Al volum s'hi analitzen desenes d'autors com Menéndez Pelayo, Fredeic Soler, Verdaguer o Pin i soler. Destaca la narrativa de Benito Pérez Galdós i la poesia d'Apel·les Mestres. El llibre va rebre crítiques favorables a la premsa de Barcelona i de Madrid, de periodistes com Francisco Fernández Villegas o Leopoldo Alas Clarín.[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Josep M. Domingo; Anna Llovera De realisme: Aproximacions i testimonis. Punctum, 2013, p. 197–199,117. ISBN 978-84-940694-9-9. 
  2. ↑ Adolfo Sotelo Vázquez. De Cataluña y España. Relaciones culturales y literarias (1868-1960). Edicions Universitat Barcelona, 21 maig 2014, p. 118–. ISBN 978-84-475-3803-4. 
  3. ↑ Laureano Bonet. Literatura, regionalismo y lucha de clases: (Galdós, Pereda, Narcís Oller y Ramón D. Perés). Edicions Universitat Barcelona, 1983, p. 26–27. ISBN 978-84-7528-078-3. 
  4. ↑ «A dos vientos. Criticas y semblanzas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=A_dos_vientos._Criticas_y_semblanzas&oldid=31861437»