Abadia d'Altenburg
Abadia d'Altenburg | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Abadia benedictina, castell, museu, monestir i comunitat religiosa | |||
Construcció | segle XII | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Altenburg (Àustria) | |||
Localització | Abt-Placidus-Much-Straße 1 u. a. | |||
| ||||
Format per | arxiu del Monestir d'Altenburg | |||
Patrimoni cultural d'Àustria | ||||
Identificador | 84421 | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | bisbat de Sankt Pölten | |||
Religió | catolicisme | |||
Lloc web | stift-altenburg.at | |||
L' abadia de Altenberg (en alemany: Stift Altenburg) és un monestir benedictí situat a Altenburg, a la Baixa Àustria. Està a uns 30 quilòmetres al nord de Krems an der Donau, a la regió de Waldviertel.[1] Va ser fundat el 1144 per la comtessa Hildeburg de Poigen-Rebgau. Durant la seva història va patir nombroses invasions i atacs, i va ser destruït pels suecs el 1645. Sota l'imperi de Josep II el 1793, se li va prohibir a l'abadia acceptar novells, però a diferència de molts altres monestirs d'Àustria, va seguir en funcionament.
L'abadia va aconseguir la seva forma barroca actual sota la direcció dels abats Maurus Boxler i Placidus Much. La modernització de l'abadia va estar supervisada per l'arquitecte Josef Munggenast amb l'ajuda d'alguns dels artistes i artesans més distingits d'Àustria: Paul Troger en els frescos, Franz Josef Holzinger en el treball d'estuc, i Johann Georg Hoppl en el del marbre.[2][3] L'estructura barroca que va reemplaçar l'anterior de l'abadia romànica es diu que és una de les millors d'Àustria.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Taylor, Robert; Eisenschmid, Rainer. Austria. Baedeker, 2009. ISBN 978-3-8297-6613-5.
- ↑ «Kloster-Geschichte» (en german). Official Website of Altenburg Abbey website. [Consulta: 10 octubre 2013].
- ↑ «Lonely Planet review for Stift Altenburg». Lonely Planet. Arxivat de l'original el 2013-10-16. [Consulta: 10 octubre 2013].
- ↑ Erk, Phil; Erk, Nan (2012). The Overcomers. Xulon Press, p. 146, ISBN 978-1-61996-844-8.