Abadia de Chelles
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Abadia  | |||
| Construcció | 538 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Chelles (França) | |||
| Localització | 2 bis-4, rue Adolphe-Besson | |||
| ||||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 13 setembre 1984 | |||
| Identificador | PA00086886 | |||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 15 octubre 1974 | |||
| Identificador | PA00086886 | |||
| Activitat | ||||
| Religió | catolicisme | |||
L'Abadia de Chelles (en francès: Nôtre Dame des Chelles), va ser una abadia merovíngia situada a Chelles, departament de Sena i Marne a França, i dedicada a sant Jordi. Va ser pensat com un monestir per a dones; pèro la seva reputació va anar creixent, i amb l'afluència dels homes que desitjaven seguir la vida monàstica, es va establir una comunitat masculina en paral·lel, creant un monestir doble.[1]
Història
[modifica]
Fundat en el lloc d'un antic palau merovingi (Vil·la Calae) pertanyent al rei Clodoveu I, la seva esposa Clotilde havia construït una petita capella dedicada a sant Jordi prop de l'any 511.[2]
Santa Bathilda, vídua del rei Clodoveu II, prop de l'any 658,[3] va fundar l'abadia sobre las ruïnes de la capella de Clotilde amb les seves donacions es va poder construir el monestir i una nova església dedicada a la Santa Creu.[4] Batilda d'Ascània i les següents abadesses van establir ràpidament una reputació impressionant per fomentar l'aprenentatge, que va atreure monjos a Chelles i va donar lloc a la seva conversió en un monestir doble a la fi del segle VII.[1] D'acord amb la Nova Enciclopèdia Catòlica, l'abadia va representar un pas en el progrés de cristianisme cèltic a Borgonya, especialment en la seva admissió de monjos.[5]
Al final del segle viii, l'abadessa Gisela, filla de Pipí el Breu i germana de Carlemany, va construir un nou edifici i va dotar el monestir d'un scriptorium, on molts llibres van ser escrits per les monges.[6] L'any 798, la ciutat es va convertir en un lloc de vacances de Carlemany i els seus fills.[7]
El monastir va ser dissolt durant la Revolució francesa, el 1796.[2] Els seus bens van ser venuts a particulars.[8]
Esdeveniments
[modifica]- Freqüents visites del rei Khilperic I a l'abadia, fins al seu assassinat, prop seu, l'any 584.
- En aquest lloc va ser monja Suanaquilda, esposa de Carles Martell.
- En aquest lloc van ser monjas Gisela i Gertrude, respectivament germana i filla de Carlemany.
- Desaparició d'un famós calze merovingi d'or durant la Revolució francesa.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Lerner i 1994, 25.
- ↑ 2,0 2,1 Coxall, David. «Chelles». A: André Vauchez. Encyclopaedia of the Middle Ages (en francès).
- ↑ Folz, 1975, p. 372.
- ↑ Geary, 2010, p. 153-158.
- ↑ Tardif, 2003, p. 463.
- ↑ Nelson, 1996, p. 191.
- ↑ «Histoire de Chelles» (en francès). Arxivat de l'original el 2008-11-20. [Consulta: 24 abril 2017].
- ↑ Varin, Jacques. Chelles, un avenir digne de son passé (en francès). éditions Paris, 1983.
Bibliografia
[modifica]- Folz, Robert. Tradition hagiographique et culte de sainte Bathilde, reine des Francs (en francès). Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres vol. 119 nº 3, 1979.
- Geary, Patrick J. Readings in medieval history (4th ed.) (en anglès). Toronto: University of Toronto Press, 2010. ISBN 9781442601208.
- Nelson, Janet L. The Frankish world: 750–900 (en anglès). Londres: Hambledon, 1996. ISBN 1852851058.
- Lerner, Gerda. The Creation of Feminist Consciousness: from the Middle Ages to Eighteen-seventy (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 1994. ISBN 9780195090604.
- Tardif, H. New Catholic Encyclopedia, 2nd ed.. Chelles, convent of (en anglès), 2003.