Abadia de Montecassino
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Nom en la llengua original | (it) Montecassino  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Abadia benedictina, seminari, comunitat religiosa, museu religiós, museu nacional d'Itàlia i museu del Ministeri de Cultura italià | ||||
| Construcció | 530 | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | Bo | ||||
| Estil arquitectònic | Barroc napolità | ||||
| Superfície | 5 km² exposició: 5.000 m² exposició: 1.000 m² | ||||
| Altitud | 519 m | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Cassino (Itàlia) | ||||
| Localització | via Montecassino - Cassino | ||||
| |||||
| Format per | Catedral de Santa Maria Assunta i San Benedetto Abate | ||||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | |||||
| Activitat | |||||
| Diòcesi | abadia territorial de Montecassino | ||||
| Religió | catolicisme | ||||
| Treballadors | 4 (2019) | ||||
| Visitants anuals | 55.510 (2020) | ||||
| Lloc web | abbaziamontecassino.it | ||||
L'abadia de Montecassino és un monestir italià situat al sud del Laci dalt del turó homònim, a la Vall Llatina, al costat de la ciutat de Cassino. Fou fundat per Sant Benet de Núrsia el 529 i és el lloc on redactà el codi de normes que havien de regir els monjos de l'orde benedictí i que es coneix com la Regla de sant Benet.[1][2] Fou restaurat, després de la seva destrucció al segle vii, per l'abat Petronax de Brescia, al primer quart del segle viii. Durant l'edat mitjana, sota el govern de l'abat Desideri (1058-87) —més tard papa amb el nom de Víctor III—, va ser un important centre artístic i cultural, i un dels interessos culturals de l'abadia se centrà en la medicina, com a part del saber sobre la naturalesa,[3] però també en la historiografia, el dret o la poesia.[2] Ensorrat per un terratrèmol el 1349, aviat se'n va iniciar la reconstrucció, que s'allargà en els segles posteriors.
Durant la Segona Guerra Mundial va ser l'escenari de forts enfrontaments, arran dels quals restà quasi totalment destruït. Posteriorment, a partir de 1945, va ser restaurat i Pau VI en consagrà la basílica el 1964. La seva important biblioteca conserva molts incunables, més de 2 000 còdexs i prop de 40.000 pergamins.[1] A Anselm Maria Albareda i Ramoneda, cardenal català, es deu el fet que no fos destruït el monumental fons bibliogràfic de l'abadia de Montecassino.[4]
Vegeu també
[modifica]- Abadia territorial de Montecassino
- Batalla de Montecassino
- Pijoan, Josep «Cròniques d'Itàlia. Montecassino. Abat Oliba [Peces històriques: Crònica de 1904]». ara.cat, 27-02-2019.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Monestir de Montecassino». Gran enciclopèdia catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Montecassino» (en castellà). National Geographic, 25 febrer 2014,. Arxivat de l'original el 2019-05-31. [Consulta: maig 2019].
- ↑ García Ballester, Lluís. «Medicina i aristotelisme a l'Europa dels segles XII-XIII». A: Josep Maria Camarasa i Castillo, Honorino Mielgo, Antoni Roca. Actes de les I Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Trobades Científiques de la Mediterrània, Maó, 11-13 setembre 1991. Institut d'Estudis Catalans, 1994. ISBN 8472832694.
- ↑ «Storia» (en italià). Abbazia di Montecassino. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: maig 2019].
