Vés al contingut

Abadia de Silvanés

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Abadia de Silvanés
Imatge
(2015) Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAbadia Modifica el valor a Wikidata
Construcció1136 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1768 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicart romànic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSilvanés (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 50′ 03″ N, 2° 57′ 36″ E / 43.834108°N,2.960128°E / 43.834108; 2.960128
Monument històric catalogat
Data1862
IdentificadorPA00094188
Activitat
Diòcesibisbat de Rodés Modifica el valor a Wikidata  (paroisse Saint-Meen-des-Rougiers (fr) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

L'abadia de Silvanés està situada a la comuna francesa del mateix nom, al departament d'Avairon. És una abadia cistercenca, que presenta un relatiu bon estat de conservació.

Història

[modifica]

L'abadia fou fundada el 1136 per Pons de Léras, originari d'aquestes terres, que s'hi va retirar per dedicar-se a l'oració. La construcció del monestir es va iniciar el 1151. La vida del centre es va desenvolupar amb normalitat fins que el 1477 va començar a tenir abats comendataris, que no residien amb la comunitat, i que, com a altres monestirs va significar l'inici de decadència. Més endavant va començar la destrucció dels edificis, cosa que es va agreujar amb la Revolució, quan les dependències conventuals van passar a mans particulars i l'església a parroquial (1791). El 1854 el lloc va obtenir la classificació de Monument Historique. El 1970 la comuna va poder recuperar la propietat de la part del monestir que era a mans particulars.

Els edificis

[modifica]

Es conserva la magnífica església de nau única, amb capelles laterals entre els contraforts. Té un absis central rectangular, de grans dimensions, amb dos absis laterals a cada costat, tots ells oberts al transsepte.

Per una porta hom accedia al claustre, del que queda una mínima part, amb arcs apuntats. D'aquí es pot accedir a la sala capitular, una sala de grans dimensions ara una mica emmascarada pels estucs de l'època en què es va destinar a sala de recepcions (segles XVII i XVIII).

Enllaços externs

[modifica]
  • (francès) Romanes.com, amb fotografies
  • (francès) Pàgina oficial Arxivat 2008-04-14 a Wayback Machine.