Abaj Kunanbajev
| |||
| Nom original | (kk) Абай Құнанбайұлы  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (kk) Ибраһим Құнанбайұлы 29 juliol 1845 (Julià) Jidebai (Kazakhstan) (en)  | ||
| Mort | 23 juny 1904 (Julià) (58 anys) Jidebai (Kazakhstan) (en) | ||
| Sepultura | Mausoleum of Abai Qunanbaiuly (en) | ||
| Grup ètnic | Kazakhs | ||
| Religió | Islam | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia, literatura, poesia i música | ||
| Ocupació | lingüista, figura pública, escriptor, compositor, poeta, traductor, filòsof | ||
| Alumnes | Kokbai Janataiuli (en) | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Dilda Alshinbayovna | ||
| Fills | Akylbai Abayuly Kunanbaev, Kulbadan Abayovna, Abdirakhman Uskenbaev, Magauiya Abayuly Kunanbaev, Raikhan Abayovna, Turagul Abaiuli | ||
| Pares | Kunanbai Uskenbayuly i Ulzhan | ||
| Germans | Kudaiberdi Kunanbayuly | ||
| |||
Abaj Ibrahim Kunanbajev i Qunanbayuli —Абай (Ибраһим) Құнанбайұлы en ciríl·lic kazakh, Абай Ибрагим Кунанбаев en ciríl·lic rus (muntanya Shinghis, 10 d'agost de 1845 [1]— i va morir a la Vall de Jidebay, el 6 de juliol de 1904 [2] escriptor i filòsof kazakh. Se'l sol representar amb robes tradicionals kazakhs i la Universitat nacional del Kazakhstan porta el seu nom, així com els principals carrers d'Astanà i Almati. És considerat el creador de la literatura nacional kazakh. Entre els seus deixebles hi ha el poeta Şekerim Qudayberdiulı (1858-1931). El 1942, Mukhtar Auezov escriví Abaj Zholy (el camí d'Abaj), una novel·la sobre la vida i obra d'Abaj.
Fill de Qunanbay i la seva segona esposa Uljan, el seu nom és Ibrahim, "Abaj" (o Abai/Abay), és un sobrenom donat pel talent que tenia i significa "acurat". L'estatus econòmic del seu pare li va permetre assistir a una escola russa després d'assistir a una madrassa dirigida pel mul·là Ahmet Ryza. A la seva escola de Semei, va conèixer als escriptors Mikhaïl Lèrmontov i Aleksandr Puixkin.
A més de traduir textos del rus, va escriure sobretot poesia, d'un caràcter molt nacionalista; abans d'ell, la literatura kazakh va ser bàsicament oral, fent-se ressò de la forma de vida nòmada del poble kazakh. Però en l'època d'Abaj, va haver-hi molts canvis sociopolítics i econòmics.
Obres
[modifica]- Llibre de paraules (Kara Sota'zder)
- Abaj: Eki Tomdiq Shigharmalar Jinaghi, Almati: Jazushi Baspasi,
- Duniede, sira, sendey dt.ğan jar joq, Almati: "Jaylyn"
- Ata Aqyly, Almati, Balausi
- Qazaq Aqyny Ibrahim Qunanbay Oghlynyng Olangy (1909)
- Obre de poesia.[3]
Notes
[modifica]- ↑ 29 de juliol segons el calendari julià
- ↑ 23 de juny segons el calendari julià)
- ↑ «Versos del poeta kazajo Abai Ibrahim Kunanbayev». World Digital Library. UNESCO. [Consulta: 10 setembre 2017].