Abar (reina)
 Taharqa seguit de la seva mare, la reina Abar. Gebel Barkal - sala C (Lepsius: Denkmäler)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VIII aC |
| Mort | p. segle VIII aC |
| Reina regnant | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | Reina consort |
| Família | Dinastia XXV d'Egipte |
| Cònjuge | Piankhi |
| Fills | Taharqa |
| Pare | Alara (presumiblement) |
| Germans | Tabiri |
| Parents | Alara, oncle (presumiblement) |
Abar, Abiru o Ibaru (J b3 rw) va ser una reina nubia del Regne de Cuix i de la dinastia XXV d'Egipte.[1] És coneguda per una sèrie d'esteles trobades al Sudan i Egipte. Les seves aparicions la marquen com la neboda del rei Alara de Núbia, casada amb el rei Piankhi i mare del rei Taharqa.
Biografia
[modifica]Coneixem a Abar, una reina nubia del Regne de Cuix, gràcies a una estela (Estela V) trobada a Kawa (Sudan) que registra que el seu pare la va fer intèrpret de sistre al temple. També apareix en una escena similar a Gebel Barkal, on apareix darrere del seu fill Taharqa, i en una estela de Tanis, a Egipte.[1][2] Una altra aparició d'Abar és al temple d'Amon a Sanam, Sudan.[3]
| Abar en jeroglífic | |||||||||||
| |||||||||||
Els registres d'Abar representen el registre més antic del poder de reines al Regne de Cuix.[3]
Abar era la mare del rei Taharqa i estava casada amb el rei Piankhi, primer faraó de la Dinastia XXV d'Egipte. Era neboda del rei Alara de Núbia (la filla de la seva germana).[1] Va estar separada del seu fill, Taharqa, durant un llarg període de temps i quan es van retrobar altre cop hi va haver molta alegria perquè ja s'havia convertit en faraó. Aquesta podria ser una referència simbòlica a la separació del déu egipci Isis i el seu fill Horus, que es van reunir en circumstàncies similars. Una teoria alternativa és que la separació de mare i fill era una tradició a la cultura Cuixita.[3]
Reisner va proposar que podria haver estat enterrada a Nuri, a la tomba 35.[4] Tanmateix, Aidan Mark Dodson, Dyan Hilton i Wolfram Grajetzki s'inclinen més cap a la piràmide KU53 d'Al-Kurru.[1][2]
Títols
[modifica]Va tenir diversos títols:[2]
- Mare del Rei (mwt niswt)
- Germana del Rei (snt niswt)
- Mestressa de les terres estrangeres (nbt kh3swt)
- Senyora de l'Alt i Baix Egipte (hnwt Sma'w mhw)
- Gran Senyora de les Dues Terres (wrt nbt t3wy)
- Noble Dama (iryt p't)
- Gran de lloances (wrt hzwt)
- Dolça d'amor (bnrt mrwt)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Dodson i Hilton, 2004, p. 234–240.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Grajetski, 2005, p. 88.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Akyeampong i Gates, 2012, p. 4-5.
- ↑ Dunham i Laming Macadam, 1949, p. 139-149.
Bibliografia
[modifica]- Akyeampong, Emmanuel Kwaku; Gates, Henry Louis. Dictionary of African Biography (en anglès). 6. Oxford: Oxford University Press, 2012. ISBN 978-0-195382-075.
- Dodson, Aidan; Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2004. ISBN 0-500-05128-3.
- Dunham, Dows; Laming Macadam, M. F. «Names and Relationships of the Royal Family of Napata». The Journal of Egyptian Archaeology, 35, 1949, pàg. 139-149.
- Grajetski, Wolfram. Ancient Egyptian Queens: a hieroglyphic dictionary (en anglès). Londres: Golden House Publications, 2005. ISBN 0954721896.