Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí
Biografia | |
---|---|
Mort | 823 (Gregorià) |
Emir de Qúrtuba | |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí (àrab: أبو مروان عبد الله بن عبد الرحمن البلنسي, Abū Marwān ʿAbd Allāh ibn ʿAbd ar-Raḥmān al-Balansī), conegut també com a Ubayd-Al·lah Abu-Marwan o el Valencià[1] (mort el 823), fou un príncep omeia andalusí, fill de l'emir de Qúrtuba Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que serví com a general i governador el seu germà l'emir Hixam I, el seu nebot al-Hàkam I i el seu besnebot Abd-ar-Rahman II.
Revolta contra Hixam I, i pau
[modifica]Conjuntament amb el seu germà Sulayman ibn Abd-ar-Rahman es va revoltar sense èxit a al-Tagr al-Ala entre 788 i 790 contra el tercer germà, Hixam I, l'hereu d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil. Fou el comandant de la ràtzia de 815 sobre el comtat de Barcelona.[2]
De nou amb el seu germà Sulayman, li va disputar el poder a al-Hàkam I a la mort d'Hixam I el 796. Abd-Al·lah fou el primer a arribar a Hispània des del Marroc, i es va dirigir a la marca Superior, però les condicions no eren favorables a la revolta, i junt amb els seus fills Ubayd-Al·lah i Abd-al-Màlik es va retirar a territori de Carlemany. En aquest, va arribar a presentar-se a la cort franca a Aquisgrà i va oferir al rei franc la seva cooperació per a la conquesta de Barcelona fins al riu Ebre. L'any següent l'altre oncle, Sulayman, va desembarcar amb forces amazigues i va atacar Qúrtuba, però fou derrotat i es va retirar cap a Màrida on fou capturat i mort. Abd-Al·lah fou perdonat però se li va assignar residència a Balànsiya.
Revolta contra Abd-ar-Rahman II, i pau
[modifica]En accedir al tron Abd-ar-Rahman II el 822 es va tornar a revoltar per aconseguir dirigir l'Emirat de Qurtuba. Va sortir de Tànger on disposava d'un bon nombre de fidels, i es va dirigir a l'Àndalus, on esperava rebre el suport dels seus tres fills, Qàssim, Àsfah i Ubayd-Al·lah, que ocupaven càrrecs a l'administració; només desembarcar a València fou assetjat; per intercessió dels seus fills Qàssim i Àsfah, que no volien ajudar el pare d'altra manera, l'emir li va oferir el govern de la Cora de Todmir, que finalment va acceptar (823).
Fou el comandant[3] de les ràtzies dels anys 825 i 826 sobre al-Qila.[4]
La Revolta d'Aissó
[modifica]En 826, uns mesos després de la seva darrera campanya contra el Regne d'Astúries,[5] Aissó es revoltà i demanà ajuda a Abd-ar-Rahman, que envià el general Abu Marwan a fer una ràtzia. L'exèrcit arribà a Saragossa el maig de 827. Des d'allà les forces d'Abu Marwan passaven a territori del comtat de Barcelona, arribant a Barcelona a l'estiu. Assetjà Barcelona sense èxit, saquejant els voltants de la ciutat. Abu Marwan llavors continuà fins a Girona, que ocupà el 10 d'octubre de 827. L'Emperador Lluís el Pietós, que sabia de l'atac musulmà, demanà al seu fill Pipí I d'Aquitània i els comtes Hugh de Tours i Matfrid d'Orléans de reclutar un exèrcit, però el reclutament era lent i abans de reunir-se totalment, Abu Marwan i el seu exèrcit havien retornat a territori musulmà. Els rebels abandonaven el país amb ells el 827.
Referències
[modifica]- ↑ Ramon d'Abadal i de Vinyals, El Domini Carolingi a Catalunya, p.229
- ↑ Joaquim Micó i Millan, Població pre-comtal al Penedès.
- ↑ (castellà) Salma Khadra Jayyusi i Manuela Marín, The legacy of Muslim Spain, Volum 2 p.26
- ↑ (castellà) Ingenieros del Rey, Cronología de las campañas musulmanas (714 - 914)[Enllaç no actiu]
- ↑ (castellà) José Antonio Conde Historia de la dominacion de los Arabes en España, p.264