Abd-al-Amir (nom)
| Tipus | prenom masculí  |
|---|---|
| Nom en la llengua original | Abd-al-Amir |
| Pàgines que comencen per «Abd-al-Amir» Persones amb aquest nom (Wikidata) | |
Abd-al-Amir és un nom masculí teòfor[1] àrab islàmic xiïta (àrab: عبد الأمير, ʿAbd al-Amīr) que literalment significa ‘Servidor del Príncep’,[2][3][4] essent «el Príncep» una referència al títol d'Amir al-Muminín (‘Príncep dels Creients’) que, segons els xiïtes, pertany als autèntics imams, és a dir a Alí ibn Abi-Tàlib i els seus successors en la imama o direcció de la comunitat islàmica.[5] Si bé Abd-al-Amir és la transcripció normativa en català del nom en àrab clàssic,[6] també se'l pot trobar transcrit Abdul Amir, Abdul Ameer... normalment per influència de la pronunciació dialectal o seguint altres criteris de transliteració.[7] Com a teòfor, també el duen musulmans xiïtes no arabòfons que l'han adaptat a les característiques fòniques i gràfiques de la seva llengua.
Notes
[modifica]- ↑ Estrictament no es tracta d'un nom teòfor, ja que els imams als quals fa referència el nom no són divinitats, sinó éssers humans, però com que, segons els xiïtes, són éssers excepcionals —són, per exemple, infal·libles i impecables— es pot interpretar aquest nom com un nom teòfor, establint un paral·lelisme amb els nombrosos noms teòfors àrabs que inclouen la partícula Abd.
- ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «أمر». ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ Corriente, Federico. Diccionario árabe-español. Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. s.v. «أمر». ISBN 8460008428.
- ↑ Cortés, Julio. Diccionario de árabe culto moderno: Árabe-español. Madrid: Gredos, 1996, p. s.v. «أمر» (Biblioteca Románica Hispánica). ISBN 8424917944.
- ↑ A diferència dels sunnites, els xiïtes no consideren a Alí ibn Abi-Tàlib el quart califa de l'islam, sinó el primer successor legítim del profeta Muhàmmad, tot considerant els tres califes anteriors com a usurpadors; de la mateixa manera, prefereixen, en lloc del títol califal, els títols de príncep dels creients o d'imam per a designar els successors del Profeta.
- ↑ Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs.
- ↑ Excepte en el cas de personalitats àrabs contemporànies que hagin usat personalment transcripcions específiques i singulars del seu nom, es recomana, sobretot per als personatges històrics, emprar sempre la forma catalana normativa.