Vés al contingut

Abd-al-Mahdí (nom)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de nomAbd-al-Mahdí
Tipusprenom masculí Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua originalAbd-al-Mahdí Modifica el valor a Wikidata
Pàgines que comencen per «Abd-al-Mahdí»
Persones amb aquest nom (Wikidata)

Abd-al-Mahdí és un nom masculí teòfor[1] àrab islàmic xiïta (àrab: عبد المهدى, ʿAbd al-Mahdī) que literalment significa ‘Servidor del Ben Guiat’ o ‘Servidor del Mahdí’,[2][3][4] en referència al mahdí que, segons l'escatologia islàmica, ha de restaurar l'islam a la Terra al final dels temps. Si bé Abd-al-Mahdí és la transcripció normativa en català del nom en àrab clàssic,[5] també se'l pot trobar transcrit Abdul-Mahdi... normalment per influència de la pronunciació dialectal o seguint altres criteris de transliteració.[6] Com a teòfor, també el duen musulmans xiïtes no arabòfons que l'han adaptat a les característiques fòniques i gràfiques de la seva llengua.

Notes

[modifica]
  1. Estrictament no es tracta d'un nom teòfor, ja que el mahdí serà, segons l'escatologia islàmica, un ésser humà que restaurarà l'islam a la Terra, però com que aquest restaurador serà un ésser excepcional es pot interpretar aquest nom com un nom teòfor, establint un paral·lelisme amb els nombrosos noms teòfors àrabs que inclouen la partícula Abd.
  2. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «هدى». ISBN 978-84-412-1546-7. 
  3. Corriente, Federico. Diccionario árabe-español. Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. s.v. «هدى». ISBN 8460008428. 
  4. Cortés, Julio. Diccionario de árabe culto moderno: Árabe-español. Madrid: Gredos, 1996, p. s.v. «هدى» (Biblioteca Románica Hispánica). ISBN 8424917944. 
  5. Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs.
  6. Excepte en el cas de personalitats àrabs contemporànies que hagin usat personalment transcripcions específiques i singulars del seu nom, es recomana, sobretot per als personatges històrics, emprar sempre la forma catalana normativa.