Abnakis
  | |
| Tipus | ètnia, amerindis dels Estats Units i amerindis del Canadà |
|---|---|
| Població total | 7.509 (cens del 2000) |
| Llengua | anglès, llengües algonquines |
| Religió | animisme |
| Part de | Primeres Nacions i Pobles indígenes al bosc del nord-est |
| Grups relacionats | maliseets, passamakoddys, penobscots |
| Geografia | |
| Estat | Estats Units d'Amèrica i Canadà |
| Regions amb poblacions significatives | |
| Canadà (Quebec), Estats Units (Maine) | |
Els abnakis o abenakis són una confederació de tribus ameríndies, la parla dels quals pertany a les llengües algonquines. El seu nom procedia de wabunaki "els qui viuen a llevant". Comprenia les tribus dels norridgewocks, penobscots, passamakoddys, maliseets, sokokis i arosaguntacoks. Excepte les dues últimes, les altres ara es consideren tribus independents.
Localització
[modifica]Antigament ocuparen la costa litoral de Maine, als EUA. Actualment, els abnakis que són reconeguts amb aquest nom viuen a les reserves de Welinak i Odanok (Quebec), al llarg del riu Sant Llorenç.
Demografia
[modifica]La Confederació comprenia el 1600 uns 20 llogarrets i potser 12 000 abnakis orientals i 14 000 occidentals, però havien estat reduïts a 3 000 el 1611. El 1990 n'eren uns 1 811 a Quebec. La seva llengua, però, només tenia 50 parlants el 1960.
Segons dades del cens dels EUA del 2000, la Abenaki Nation of Missiquoi té 2 385 membres purs, 137 barrejats amb altres tribus, 2 686 barrejats amb altres races i 264 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 5 472 individus.
Al Quebec hi havia 2 037 individus repartits entre les comunitats d'Odanak (1 819 individus) i Wôlinak (218 individus). En total, hi ha 7 509 individus.
Costums
[modifica]La Confederació fou formada com a Lliga de resistència i protecció contra els atacs de la Confederació iroquesa, especialment dels mohawks. Ocupava totes les tribus de Nova Anglaterra i Nova Brunswick, i fins i tot un temps va acollir els lenapes.
Principalment vivien de la cacera i de la pesca. El blat de moro era conreat al llarg de la costa, i més intensament de nord a sud. Al nord vivien en wigwams d'escorça de cedre en forma de cúpula i amb forat al sostre, habitats per diverses famílies. La cacera s'obtenia amb llaços i trampes, i arcs i fletxes. Anomenaven gluskabe l'escorça de bedoll, en honor d'un heroi diví que demanà als arbres que curessin del seu poble.
Cada tribu consistia en petites bandes comandades per un cabdill o cap civil, el qual dirigia però tenia poques obligacions d'autoritat; alhora, tenien un cap guerrer. Les guerres les decidia un Consell General format per tots els homes i dones membres de la tribu. Un Gran Consell de cabdills i representants de cada família decidia altres qüestions d'importància per al grup.
També havien institucionalitzat la companyonia, amb responsabilitats mútues que unien els dos homes per a tota la vida. Com la resta de tribus algonquines, creien en Manitú com a força sobrenatural que estava a l'interior de qualsevol ésser viu. També creien en un heroi cultural que un dia havia de tornar per tal d'ajudar la tribu en temps de gran necessitat, i que encara avui dia persisteix. Els seus cants són d'una intensa poesia.
Història
[modifica]Foren una de les primeres tribus que van contactar amb els blancs, cosa que els provocaria una forta davallada de la població i un canvi en els relacions econòmiques amb les altres tribus.
Des del 1625 comerciaren pells de castor amb la colònia de Plymouth. Fins aleshores es dedicaven a la cacera d'ocells aquàtics i al conreu estacional de moresc. El canvi que els obligà a marxar a l'interior a caçar amb grups familiars facilitaria el 1632 la penetració dels jesuïtes.
Eren amics dels blancs, i per influència dels missioners francesos del segle xvii s'aliaren amb els francesos des que Jean Vincent de l'Abbadie, baró de Saint Castin, va fer un port d'exportació de pells a Castine (Maine) i es casà amb la filla d'un sagamore o sachem abnaki. Quan els anglesos destruïren la seva casa el 1688, els abnakis reaccionaren destruint les colònies angleses de Saco (Maine), Dover i Salmon Falls, Haverhill i Deerfield[1] i s'implicaren a la Guerra del Rei Guillem (1689-1695), a la Guerra de al Reina Anna (1702-1713) i a la Guerra del Rei Jordi (1744-1748).[2]
Foren vençuts pels anglesos a les batalles de Norridgewock el 1724 i Peqwawket el 1725. El 1757 s'aliarien amb Louis-Joseph de Montcalm contra els anglesos a la Guerra Franco-Índia, però el 1763 s'hagueren de sotmetre quan dominaren tot el Canadà. Des d'aleshores es van retirar a aquest país, establint-se, amb els pennacooks i sokokis primer a Saint Francis, a Ontario[3] i després al Quebec.
En l'actualitat el membre més destacat de la nació abnaki és l'escriptor Joseph Bruchac.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Waldman, Carl. Encyclopedia of Native American tribes (en anglès). Infobase Publishing, 2006, p.2. ISBN 0816062749.
- ↑ Vetromile, Eugene. The Abnakis and their history (en anglès). J.B. Kirker, 1866, p.35-36.
- ↑ Calloway, Colin G. The Western Abenakis of Vermont, 1600-1800: War, Migration, and the Survival of an Indian People, 1994, p.16. ISBN 0806125683.
Enllaços externs
[modifica]
- Abenaki Nation
- Història de les Primeres Nacions: Abnaki Arxivat 2010-04-11 a Wayback Machine.
- The Abenaki Language Arxivat 2012-08-02 a Wayback Machine.