Abrotriquinis
Abrotrichini  | |
|---|---|
 Abrothrix sanborni | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Cricetidae |
| Tribu | Abrotrichini Guillermo D'Elía, Ulyses F.J. Pardiñas, Pablo Vicente Teta i James L. Patton et al., 2007 |
| Tipus taxonòmic | Abrothrix |
| Gèneres | |
.svg){kind=icon}
Els abrotriquinis (Abrotrichini) són una tribu de rosegadors de la família dels cricètids i la subfamília dels sigmodontins. Els fòssils més antics de la tribu (espècies extintes del gènere Abrothrix) provenen del Pliocè de l'Argentina.[2]
Els abrotriquinis inclouen unes quinze espècies repartides en cinc gèneres. Viuen sobretot al sud dels Andes i les parts més baixes de Xile i l'Argentina, però al nord arriben fins a l'altiplà del Perú. Al sud també es troben a l'estepa de la Patagònia i diverses illes al sud de la massa continental de Sud-amèrica.
Malgrat que representen una proporció molt petita de la subfamília dels sigmodontins, exhibeixen una notable diversitat de pesos (des de 20 g fins a 55 g, aproximadament), de dietes (des d'insectivorisme fins a herbivorisme), d'estils de vida (des d'animals corredors fins a animals excavadors) i d'hàbitat, des de boscos humits i freds fins a estepes de matolls.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Teta et al., 2017, p. 153 i 154.
- ↑ 2,0 2,1 Teta et al., 2017, p. 153.
Bibliografia
[modifica]- Teta, P.; Cañón, C.; Patterson, B. D.; Pardiñas, U. F. J. «Phylogeny of the tribe Abrotrichini (Cricetidae, Sigmodontinae): integrating morphological and molecular evidence into a new classification» (en anglès). Cladistics, 33, 2017, pàg. 153-182. DOI: 10.1111/cla.12164.
