Abu-Kàmil Xujà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ar) أبو كامل شجاع بن أسلم بن محمد بن شجاع  c. 850 Egipte (Califat Abbàssida) |
| Mort | c. 930 (79/80 anys) |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Camp de treball | Àlgebra |
| Ocupació | matemàtic |
Abu-Kàmil Xujà ibn Àslam ibn Muhàmmad ibn Xujà al-Hàssib al-Misrí (àrab: أبو كامل شجاع بن أسلم بن محمد بن شجاع الحاسب المصري, Abū Kāmil Xujāʿ b. Aslam b. Muḥammad b. Xujāʿ al-Ḥāsib al-Miṣrī), més conegut simplement com a Abu-Kàmil Xujà o com al-Hàssib al-Misrí, literalment «el Calculador Egipci»[1] (vers 850 - vers 930), va ser un matemàtic egipci especialista en l'àlgebra i la geometria. Va jugar un gran paper en el desenvolupament d'aquesta primera disciplina i la seva obra va influenciar molt el matemàtic italià Fibonacci (1171 - 1250), que va difondre a Europa el saber algebraic àrab. Va ser un dels successors de Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí i, com ell, només es va expressar sobre el seu treball utilitzant l'escriptura (sense xifres).
Vida i Obra
[modifica]Poc se sap de la seva vida; fins i tot, un estudi recent ben documentat afirma que les seves dates de naixement i defunció haurien de ser 830-900 enlloc de les comunament acceptades 850-930.[2] Se sap que era enginyer a la cort de la dinastia tulúnida i director de l'arsenal.[3]
De fonts bibliogràfiques antigues es poden obtenir onze títols de llibres o tractats que se li poden atribuir, però d'aquests onze, dels quals alguns podrien ser duplicitats, només es conserven tres.[4]
En la seva obra Àlgebra (de la qual només es conserva un manuscrit original en àrab contrastable amb les traduccions llatina, parcial, i hebrea, completa)[5] proposa 69 problemes de primer i segon grau, aplicacions de l'àlgebra al pentàgon regular i al decàgon[6] i equacions diofàntiques; també hi manipula brillantment les arrels i exposa la resolució de l'equació de segon grau de la forma x²+p=qx només quan les solucions són positives. Va demostrar i establir les regles les regles bàsiques per a la simplificació de fraccions.[7]
En el seu Llibre sobre rareses en l'art de càlcul tracta sistemes d'equacions en què les solucions són nombres sencers o fraccions i també la combinatòria. Aquesta obra va donar lloc a una investigació posterior sobre els nombres reals, les solucions de polinomis i la recerca de les arrels per part de científics com al-Karají i as-Samawal.
Finalment, el Llibre sobre la mesura dels terrenys estava destinat a artesans i debutants, per ensenyar-los a resoldre problemes de mesura de superfícies amb ajuda de l'Àlgebra.[8]
Va ser el primer a tractar els nombres irracionals com a objectes algebraics[9] en acceptar-los (sovint en forma d'arrel quadrada, arrel cúbica o d'arrel d'una funció) com a solucions a equacions de segon grau o com coeficients d'una equació.[10] També va ser el primer a resoldre tres equacions simultànies no lineals amb tres variables desconegudes.[11]
Notes i referències
[modifica]- ↑ Castells Criballés, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "حسب". ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ Rashed, 2012, p. 5.
- ↑ Rashed, 2012, p. 2.
- ↑ Farés, 2017, p. 2.
- ↑ Rashed, 2012, p. 9-10.
- ↑ Herz-Fischler, 1987, p. 124 i ss.
- ↑ Lumpkin, 1997, p. 48.
- ↑ Farés, 2017, p. 3.
- ↑ O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arabic mathematics: forgotten brilliance?» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- ↑ Sesiano, Jacques, "Islamic mathematics", p. 148, a Selin, Helaine; D'Ambrosio, Ubiratan. Mathematics Across Cultures: The History of Non-Western Mathematics. Springer, 2000. ISBN 1402002602.
- ↑ Berggren, J. Lennart. «Mathematics in Medieval Islam». A: The Mathematics of Egypt, Mesopotamia, China, India, and Islam: A Sourcebook. Princeton University Press, 2007, p. 518. ISBN 9780691114859.
Bibliografia
[modifica]- Farès, Nicolas «Abu Kamil Vie, oeuvre et livre algébrique» (en francès). HAL Science ouverte, 2017, pàg. 1-14.
- Herz-Fischler, Roger. A Mathematical History of Division in Extreme and Mean Ratio (en anglès). Wilfrid Laurier University Press, 1987. ISBN 0-88920-152-8.
- Lumpkin, Beatrice. Algebra Activities from Many Cultures (en anglès). J. Weston Walch Publishers, 1997. ISBN 0-8251-3284-3.
- Rashed, Roshdi. Abu Kamil: Algèbre et analyse diophantienne (en anglès). Walter de Gruyter, 2012. ISBN 978-3-11-029561-0.
- Sesiano, Jacques. «Abū Kāmil». A: Helaine Selin (ed.). Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Western Cultures (en anglès). Springer, 2008, p. 7-8. ISBN 978-1-4020-4425-0.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Abu-Kàmil Xujà» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Levey, Martin. «Abū Kāmil ShujāʿIbn Aslam Ibn Muḥammad Ibn Shujā» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 agost 2013].