Vés al contingut

Ibn al-Baytar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIbn al-Baytar
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1197 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Màlaga (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1248 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Damasc (Síria) Modifica el valor a Wikidata
Residènciamausoleu d'al-Abbàs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, farmacòleg, metge, farmacèutic Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAbu-l-Abbàs an-Nabatí, Abd-Al·lah ibn Sàlih al-Kutamí i Ibn Hajjaj al-Ixbilí Modifica el valor a Wikidata
AlumnesIbn Abi-Usaybia i Ibrahim as-Suwaydí Modifica el valor a Wikidata

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Àhmad Diyà-ad-Din al-Malaqí (àrab: أبو محمد عبد الله بن أحمد ضياء الدين المالقي, Abū Muḥammad ʿAbd Allāh b. Aḥmad Ḍiyāʾ ad-Dīn al-Mālaqī), conegut com a Ibn al-Baytar (àrab: ابن البيطار, Ibn al-Bayṭār) (Màlaga, c. 1197 - Damasc, 1248), va ser un botànic andalusí musulmà, considerat un dels científics més destacats de l'Àndalus.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Màlaga al final del segle xii. Va aprendre botànica d'Abu-l-Abbàs an-Nabatí, amb qui va col·leccionar plantes de l'Àndalus. An-Nabatí va desenvolupar un mètode científic primerenc introduint-hi tècniques empíriques i experimentals en les proves descripcions i identificacions d'assumptes mèdics i separant els informes no verificats dels suportats per proves i observacions reals.[1]

El 1219, Ibn al-Baytar deixà Màlaga per viatjar pel món islàmic i recollir-ne plantes. Va arribar a Anatòlia. El 1227 va anar a Damasc, on morí el 1248.

Obres

[modifica]
  • الكتاب الجامع لمفردات الأدوية والأغذية, Al-kitab al-jami li-mufradat al-adwiya wa-l-aghdhiya o Llibre recopilatori dels simples en els medicaments i els aliments, també conegut com مفردات ابن البيطار, Mufradat ibn al-Baytar o Simples d'Ibn al-Baytar, o simplement com الجامع, Al-jami o El recopilatori. És l'obra principal d'Ibn al-Baytar, considerada una de les grans compilacions de botànica de tots els temps. Va ser considerada una autoritat sobre el tema durant segles. Era també una farmacopea. S'hi detallen unes 1.400 plantes aliments i medicines, 300 de les quals són aportacions originals de l'autor. El 1758 va ser traduïda al llatí i va ser utilitzada a Europa fins al segle xix.[2] S'hi referencien uns 150 autors àrabs i una vintena de grecs.[3]
  • الكتاب المغني في الأدوية المفردة, Al-kitab al-mughní fi-l-adwiya al-múfrada o Llibre enriquidor dels medicaments simples. És una enciclopèdia de medicina.

Referències

[modifica]
  1. Huff, Toby. The Rise of Early Modern Science: Islam, China, and the West. Cambridge University Press, 2003, p. 218. ISBN 0521529948. 
  2. Boulanger, Diane «The Islamic Contribution to Science, Mathematics and Technology: Towards Motivating the Muslim Child». OISE Papers in STSE Education, 3, 2002, pàg. 53-68.
  3. Russell McNeil, Ibn al-Baytar, Malaspina University-College.

Bibliografia

[modifica]