Qusta ibn Luqa
Nom original | (ar) قسطا ابن لوقا البعلبکي |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 820 Baalbek (Líban) |
Mort | c. 912 (Gregorià) (91/92 anys) Armènia |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia, medicina, religió, astronomia, matemàtiques i activitat traductora |
Ocupació | metge, escriptor, astrònom, traductor, matemàtic, filòsof |
Obra | |
Obres destacables
|
Qusta ibn Luqa, també conegut com a Costa ben Luca o Constabulus (Baalbek, Califat Abbàssida, 820 – Armènia, 912) va ser un metge, filòsof, astrònom, matemàtic i traductor cristià melquita sirià[1] durant l'edat d'or de l'islam.[2] Nascut a Síria, era cristià de l'Església catòlica melquita, i coneixia tant el grec, la seva llengua materna, com l'àrab, i també el siríac
Qusta ibn Luqa és, amb Hunayn ibn Ishaq, una de les figures clau de la transmissió del coneixement grec des de l'edat antiga al món àrab-musulmà. Fou un home versat en religió, filosofia, lògica, aritmètica, àlgebra, geometria, astronomia, i especialment en medicina, art que va aprendre de la lectura directa dels textos dels grans metges grecs al llarg de diversos viatges realitzats a territoris romans d'Orient, on va adquirir nombrosos llibres en grec que després va traduir. Però a més de la seva important obra com a traductor Costa ben Luca va ser un metge de reconegudíssim prestigi, sent autor de més de seixanta obres mèdiques i científiques, incloent-hi treballs sobre lògica i política. De les seves moltes obres només han arribat fins a l'actualitat unes poques en àrab i altres en la seva versió llatina, com és el cas del De Phisicis Ligaturis.[1][3] Després de traslladar-se a Bagdad per dedicar-se a la traducció, fou patrocinat per tres califes: al-Mustaín (862-866), al-Mútamid (870-892) i al-Múqtadir (908-932). Al final de la seva vida, convidat per un noble armeni anomenat Sanharib, va anar a la cort de Sembat I el Màrtir rei d'Armènia, país on va morir i fou enterrat.[4][5][6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Kheirandish, Elaheh. «Qusṭā ibn Lūqā al-Baҁlabakkī». A: Biographical Encyclopedia of Astronomers. Nova York: Springer, 2016, pàg. 469. DOI 10.1007/978-1-4419-9917-7. ISBN 978-1-4419-9917-7 [Consulta: 18 gener 2021].
- ↑ Siraisi, Nancy G. Medicine and the Italian Universities, 1250–1600 (en anglès). Brill, 2001, p. 134.
- ↑ Casazza, Roberto «El "De Phisicis Ligaturis" de Costa Ben Luca: un tratado poco conocido sobre el uso de encantamientos y amuletos con fines terapéuticos». Patristica et Mediaevalia, Vol. XVII, 2006, pàg. 87-113 [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ Worrell, W. H. «Qusta Ibn Luqa on the Use of the Celestial Globe». Isis. A Journal of the History of Science Society, Vol. 35, Núm. 4, 1944, pàgs. 285–293. ISSN: 1576-9372 [Consulta: 18 gener 2021].
- ↑ Siraisi, Nancy G. Medicine and the Italian universities, 1250-1600. Leiden: Brill, 2001, pàg. 134. ISBN 978-90-04-11942-0.
- ↑ Samsó, Julio «Qusta ibn Luqa and Alfonso X on the Celestial Globe». Suhayl. Journal for the History of the Exact and Natural Sciences in Islam, Vol. 5, 2005, pàgs. 63-79. ISSN: 1576-9372 [Consulta: 18 gener 2021].
Bibliografia
[modifica]- Qusṭā ibn Lūqā; Bos, Gerrit (ed.). Qusṭā ibn Lūqā's medical regime for the pilgrims to Mecca: the Risālā fī tadbīr safar al-ḥajj. Leiden: Brill, 1992. ISBN 90-04-095411.