Abu Taixufín II
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1351  |
| Mort | 29 maig 1393 (41/42 anys) Tilimsen (Algèria) |
| Governant Regne de Tlemcen | |
| 1389 – 29 maig 1393 ← Abu Hammu II – Abu Thabid II → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, governant, monarca |
| Família | |
| Família | Abdalwadites |
| Fills | Abu Muh I, Saïd I ibn Abi-Taixufín, Abū ʿAbdallāh Muḥammad II, Abu Thabid II, Abu-Zayyan Muhàmmad |
| Pare | Abu Hammu II |
| Germans | Abu-Zayyan II Abu-Muhàmmad I Abd-ar-Rahman I ibn Abi-Muhàmmad Abu-Abd-Al·lah I Saïd I ibn Abi-Taixufín Abu-Màlik I Abu-Abbàs Àhmad I Abu-l-Hajjaj I |
Abu-Taixufín (II) ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Taixufín II (1351-1393), fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Va viure de jove a Nedroma, i després de la fugida del seu pare Abu Hammu (II) a Tunis el 1352, fou portat pels marínides a Fes. Va retornar a Tlemcen el 1359 quan el seu pare va pujar al tron, i allí va rebre tota mena d'atencions de pare i la família. Estava impacient per regnar i va tractar de desfer-se del seu pare; va organitzar un complot en què Abu Hammu II fou empresonat a Orà, però es va escapar. Després el va convèncer d'anar de peregrinatgio, però va tornar en triomf. Finalment, al front de forces posades a la seva disposició pels marínides, va atacar Tlemcen el 1389; Abu Hammu va morir en batalla el 21 de novembre de 1389 i Abu Taixufín II fou proclamat emir.
Va actuar com un fidel vassall marínida, i va romandre lleial fins a la seva mort el 29 de maig de 1393. El va succeir el seu fill Abu Thàbit II enderrocat al cap de molt poc pel seu oncle Abu-l-Hajjadj I.
| Precedit per: Abu Hammu II |
emir abdalwadita 1387 (gener-febrer) |
Succeït per: Abu Hammu II |
| Precedit per: Abu Hammu II |
emir abdalwadita 1387-1388 |
Succeït per: Abu Hammu II |
| Precedit per: Abu Hammu II |
emir abdalwadita 1389 |
Succeït per: Abu Hammu II |
| Precedit per: Abu Hammu II |
emir abdalwadita 1389-1393 |
Succeït per: Abu-Thàbit II |